Quins són els biaixos més comuns ?

Els biaixos cognitius són importants perquè afecten com percebem la realitat, prenem decisions i actuem, moltes vegades de manera inconscient. Entendre'ls ens permet ser més crítics amb els nostres propis pensaments i millorar les nostres accions tant en l’àmbit personal com professional.

1. Ens ajuden a entendre els errors humans

Els biaixos expliquen per què persones intel·ligents prenen decisions poc racionals o contradictòries. Ens permeten veure que molts errors no són fruit de la ignorància, sinó de mecanismes mentals automàtics que tenim tots.

Exemple: Un inversor experimentat pot caure en el biaix del cost enfonsat i no vendre accions que perdran valor, només perquè ja hi ha invertit molt.

2. Ens poden portar a decisions poc òptimes

Molts biaixos distorsionen la nostra capacitat de raonar objectivament. Això afecta:

• Les decisions empresarials
• La resolució de conflictes
• L’educació dels fills
• Les relacions personals

3. Tenen un gran impacte social i polític

A nivell col·lectiu, els biaixos poden influir en la forma com votem, com ens informem o com jutgem altres persones o cultures. El biaix de confirmació, per exemple, alimenta la polarització política i la desinformació.

4. Són claus en màrqueting, economia i negocis

Els experts en vendes, publicitat i disseny d’experiència d’usuari (UX) dissenyen missatges sabent com funcionen aquests biaixos per influenciar les nostres emocions i decisions.

Exemple: S’utilitza el biaix d’escassedat per fer-nos creure que si no comprem “ara mateix”, perdrem una oportunitat.

5. Milloren l'autoconeixement i el pensament crític

Conèixer els biaixos propis ens ajuda a detectar quan estem jutjant malament una situació, o quan estem actuant per inèrcia i no per raó. És una eina molt potent per a:

• líders
• educadors
• professionals de la salut
• i qualsevol persona que vulgui millorar la seva presa de decisions

En resum

Els biaixos no són errors morals, són mecanismes de supervivència que ens ajuden a processar informació ràpidament. Però si no els coneixem, poden jugar-nos males passades.

1. Biaix de confirmació

Tendència a buscar, interpretar i recordar informació que confirma les nostres creences preexistents, ignorant o descartant evidències contràries. Exemple: Algú que creu que les dietes sense gluten són més saludables només busca articles que ho confirmin i ignora estudis que indiquen el contrari.

2. Efecte de halo

Percepció distorsionada d'una persona o objecte a partir d'una sola característica (positiva o negativa). Exemple: Considerar que una persona és més intel·ligent només perquè és atractiva.

3. Biaix d'actualitat

Donar més pes a la informació més recent, oblidant o infravalorant informació anterior que podria ser igual o més rellevant. Exemple: En el mon del "trading", donar més importància al que ha passat en les nostres operacions més recents que al que ha passat en les més antigues.

4. Biaix de disponibilitat

Jutjar la probabilitat d’un esdeveniment segons la facilitat amb què ens ve al cap. Exemple: Pensar que els atacs de taurons són comuns només perquè han aparegut a les notícies recentment.

5. Efecte Dunning-Kruger

Persones amb poca habilitat en un àmbit tendeixen a sobreestimar les seves capacitats, mentre que les persones més capacitades tendeixen a subestimar-se. Exemple: Un principiant en un esport que es creu millor que els jugadors més experimentats.

6. Biaix de conformitat

Tendència a adaptar les pròpies opinions o accions a les del grup per sentir-se acceptat. Exemple: Algú que canvia la seva opinió política només per encaixar amb el seu cercle social.

7. Biaix de l'optimisme

Tendència a ser excessivament optimista sobre el futur, subestimant riscos i sobreestimant la probabilitat d'èxit. Exemple: Un emprenedor que llança un negoci sense considerar els possibles desafiaments financers.

8. Efecte àncora

Influència desproporcionada de la primera informació trobada sobre un tema. En màrqueting s'utilitza el concepte de "preu d'ancoratge". Exemple: Quan una persona veu primer un preu alt en una botiga i després un preu més baix, pot considerar que aquest últim és una gran oferta, encara que no ho sigui.

9. Biaix de retrospectiva

Veure esdeveniments passats com a més previsibles del que realment eren. Exemple: Després d’un partit de futbol, algú afirma que "jo ja ho sabia" que un equip guanyaria.

10. Biaix de la negativitat

Atorgar més pes a les experiències negatives que a les positives. Exemple: Recordar només els comentaris negatius d’una reunió i ignorar els positius.

11. Biaix del cost enfonsat

Continuar invertint en una decisió errònia per evitar la sensació de pèrdua. Exemple: Seguir en una relació infeliç només perquè s'hi ha invertit molts anys.

12. Biaix de supervivència

Fixar-se només en els casos d'èxit sense tenir en compte els fracassos. Exemple: Pensar que tots els emprenedors tenen èxit perquè només es parla dels que han triomfat.

13. Il·lusió de control

Creure que tenim més control sobre esdeveniments externs del que realment tenim. Exemple: Pensar que es pot influir en el resultat d’un joc de sort tocant un número determinat.

14. Biaix de la planificació

Subestimar el temps, costos o dificultats d’un projecte. Exemple: Un estudiant que pensa que acabarà un treball en una hora però en realitat en necessita quatre.

15. Heurístic de prova i error

Prendre decisions mitjançant intents successius, aprenent dels errors. Exemple: Algú que prova diverses dietes abans de trobar la que millor li funciona.

16. Heurístic d'afecte

Deixar-se influir per les emocions a l'hora de prendre decisions. Exemple: Comprar un cotxe només perquè el color agrada, sense tenir en compte el consum de gasolina o la seguretat.

Aquests biaixos tenen un gran impacte en la manera com percebem la realitat i prenem decisions en la vida quotidiana i en els negocis.

17. Defensa de l’statu quo (resistència al canvi).

L’statu quo és la preferència emocional per l’estat corrent de les coses. Per tal de no canviar (i, per tant, per tal de no esforçar-nos), generem una sèrie de justificacions alternatives perquè sembli que, racionalment, la millor opció sigui la de mantenir les coses tal com estan a dia d’avui.

Exemple: una frase que generalment defensa l’statu quo és “estem massa ocupats”. Fent les coses que realment importen, se suposa.