Les 25 fal·làcies més habituals
Un recull pràctic per identificar errors de raonament i argumentar millor
Què és una fal·làcia?
Una fal·làcia és un error de raonament que fa que un argument sembli vàlid o convincent quan en realitat no ho és. Les fal·làcies poden aparèixer tant en converses quotidianes com en debats polítics, publicitat, mitjans de comunicació o discussions professionals.
Sovint no són errors evidents: funcionen perquè apel·len a intuïcions, emocions o patrons mentals habituals, i per això poden resultar especialment persuasives.
Principals fal·làcies amb exemples
1. Fal·làcia ad hominem
Una fal·làcia ad hominem consisteix a atacar la persona que fa l'argument en lloc de respondre al contingut del que diu.
Exemple: "No facis cas del que diu sobre economia; no va acabar la carrera."
2. Fal·làcia de l'home de palla
La fal·làcia de l'home de palla consisteix a deformar o exagerar l'argument de l'altre per refutar-ne una versió més feble.
Exemple: -- "Crec que cal regular més el mercat energètic." -- "Ah, clar, vols que l'Estat ho controli tot com en una dictadura."
3. Fal·làcia d'autoritat
La fal·làcia d'autoritat dona per certa una afirmació només perquè la diu algú considerat una autoritat, encara que no sigui expert en aquell àmbit.
Exemple: "Un actor famós diu que aquest suplement funciona, així que deu ser cert."
4. Fal·làcia ad populum o apel·lació a la majoria
La fal·làcia ad populum assumeix que una idea és correcta simplement perquè molta gent hi està d'acord.
Exemple: "Si tothom compra aquest producte, serà perquè és bo."
5. Fal·làcia de falsa causa
La fal·làcia de falsa causa confon una simple coincidència o correlació amb una relació causa-efecte.
Exemple: "Des que porto aquest amulet, m'ha anat tot millor; per tant, l'amulet dona sort."
6. Fal·làcia del fals dilema
La fal·làcia del fals dilema presenta només dues opcions com si fossin les úniques possibles, quan en realitat n'hi ha més.
Exemple: "O estàs amb nosaltres o estàs contra nosaltres."
7. Generalització precipitada
La generalització precipitada extreu una conclusió general a partir d'un nombre insuficient de casos.
Exemple: "He conegut dos funcionaris molt poc eficients; tots els funcionaris ho són."
8. Fal·làcia de la pendent relliscosa
La fal·làcia de la pendent relliscosa assumeix que un petit canvi portarà inevitablement a conseqüències extremes.
Exemple: "Si permetem teletreballar un dia, al final ningú voldrà venir mai més a l'oficina."
9. Fal·làcia circular
La fal·làcia circular utilitza la conclusió com a part de la premissa, sense aportar cap prova real.
Exemple: "Aquest diari diu la veritat perquè és fiable, i és fiable perquè diu la veritat."
10. Apel·lació a la por
L'apel·lació a la por intenta convèncer mitjançant amenaces o escenaris alarmistes, en lloc de raons sòlides.
Exemple: "Si no aprovem aquesta llei, el país s'enfonsarà."
11. Apel·lació a la ignorància
L'apel·lació a la ignorància considera que una afirmació és certa simplement perquè no s'ha demostrat falsa.
Exemple: "Ningú ha demostrat que els fantasmes no existeixin; per tant, existeixen."
12. Fal·làcia de l'anècdota
La fal·làcia de l'anècdota utilitza una experiència personal com si fos una prova general.
Exemple: "El meu avi va fumar tota la vida i va viure 95 anys; fumar no pot ser tan dolent."
13. Fal·làcia tu quoque
La fal·làcia tu quoque consisteix a desqualificar un argument acusant l'interlocutor de fer exactament allò que critica.
Exemple: -- "No hauries de fumar, és dolent per a la salut." -- "I tu també fumes, així que no em donis lliçons."
14. Fal·làcia de falsa analogia
La fal·làcia de falsa analogia o falsa equivalència compara dues situacions que semblen similars però que no ho són en els aspectes rellevants.
Exemple: "Un país s'ha de gestionar com una empresa; si una empresa pot fer acomiadaments, un país també ho hauria de fer sense problemes."
15. Apel·lació a la tradició
L'apel·lació a la tradició defensa que una idea és correcta simplement perquè "sempre s'ha fet així".
Exemple: "Aquest sistema funciona perquè fa dècades que s'utilitza."
16. Apel·lació a la novetat
L'apel·lació a la novetat assumeix que una cosa és millor només pel fet de ser nova o moderna.
Exemple: "Aquest mètode és millor perquè és l'últim que ha sortit."
17. Fal·làcia del cost enfonsat
La fal·làcia del cost enfonsat porta a continuar una decisió errònia només perquè ja s'hi han invertit molts recursos.
Exemple: "Ja hem gastat massa diners en aquest projecte per abandonar-lo ara, encara que no funcioni."
18. Fal·làcia de la pregunta complexa
La fal·làcia de la pregunta complexa formula una pregunta que pressuposa una culpa o una afirmació no demostrada.
Exemple: "Quan vas deixar de copiar als exàmens?"
19. Fal·làcia del punt intermedi
La fal·làcia del punt intermedi assumeix que la solució correcta sempre es troba a mig camí entre dues posicions.
Exemple: "Uns diuen que la Terra és plana i altres que és esfèrica; la veritat deu ser a mig camí."
20. Apel·lació a l'emoció
L'apel·lació a l'emoció substitueix els arguments racionals per una resposta emocional.
Exemple: "Si realment t'importessin els nens, estaries a favor d'aquesta mesura."
21. Fal·làcia del francotirador texà
La fal·làcia del francotirador texà selecciona només les dades que confirmen una hipòtesi i ignora la resta.
Exemple: "D'aquestes deu prediccions, n'he encertat dues; això demostra que tinc poders."
22. Fal·làcia de la càrrega de la prova
La càrrega de la prova s'utilitza de manera fal·laç quan qui fa l'afirmació exigeix que els altres demostrin que és falsa, en lloc d'aportar proves.
Exemple: "Demostra que això no és cert; si no pots, vol dir que tinc raó."
23. Fal·làcia naturalista
L'apel·lació a la naturalesa assumeix que una cosa és bona, correcta o desitjable simplement pel fet de ser "natural", o que una cosa és dolenta perquè és artificial. Aquesta fal·làcia confon el que és natural amb el que és beneficiós, moralment acceptable o saludable, quan en realitat molts elements naturals poden ser perjudicials i molts d'artificials poden ser útils o necessaris.
Exemple: "Aquest producte és millor perquè és 100 % natural."
24. Fal·làcia del jugador
La fal·làcia del jugador consisteix a creure que esdeveniments aleatoris independents estan influïts pels resultats anteriors, com si existís una “compensació” del que ja ha passat.
Aquesta fal·làcia apareix sovint en jocs d’atzar, però també en la presa de decisions quotidianes i econòmiques.
Exemple: "Ha sortit cara cinc vegades seguides; ara segur que sortirà creu."
25. Fal·làcia del "veritable escocès" (apel·lació a la puresa)
La fal·làcia del "veritable escocès" consisteix a protegir una generalització fent-la "irrefutable" a base d'excloure arbitràriament qualsevol contraexemple que la contradiu. En lloc de reconèixer que la regla tenia excepcions o que era massa absoluta, es redefineix el grup amb expressions com "autèntic", "veritable" o "de debò".
Exemple: "Cap nutricionista responsable recomanaria menjar ultraprocessats." — "Aquesta dietista en recomana alguns en casos concrets." — "Bé, cap nutricionista de veritat ho faria."
Les fal·làcies estan estretament relacionades amb els biaixos cognitius més comuns, ja que tots dos reflecteixen patrons mentals que influeixen en com interpretem la informació i prenem decisions. Veure el post: Quins són els biaixos més comuns ?
Referències web
- Los 15 tipos de falacias lógicas y argumentativas
- La Internet Encyclopedia of Philosophy ofereix una explicació acadèmica i accessible.
- El recurs Your Logical Fallacy Is presenta exemples visuals i molt entenedors.
- La Foundation for Critical Thinking aprofundeix en l'ús de fal·làcies en el discurs públic.
Bibliografia recomanada
- Pensar ràpid, pensar a poc a poc - Daniel Kahneman
- Logically Fallacious - Bo Bennett
- Asking the Right Questions - M. Neil Browne i Stuart M. Keeley
- L'art de tenir raó - Arthur Schopenhauer
- Petit cours d'autodéfense intellectuelle - Norman Baillargeon
- The Ultimate Collection of Over 300 Logical Fallacies
Vídeos divulgatius
- Las FALACIAS- FILOSOFÍA (Qué son las falacias y cómo identificarlas)
- Las 10 FALACIAS más comunes (Falacias con ejemplos)
- Falacias: ¿Qué son y por qué debemos evitarlas?
- CrashCourse - Philosophy (diversos capítols sobre lògica i fal·làcies)
- Wireless Philosophy (vídeos breus sobre lògica informal)
- Falacias Logicas - Steve Allen
Podcasts
- Cerca en iVoox
- Skeptics' Guide to the Universe
- Very Bad Wizards
- Philosophize This!
- Pensamiento Crítico (iVoox)
Conclusió
Les fal·làcies formen part del nostre dia a dia perquè el pensament humà no és purament lògic. Aprendre a reconèixer-les no serveix només per detectar manipulacions externes, sinó també per millorar la qualitat del nostre propi raonament. El pensament crític no elimina els errors, però ens ajuda a ser-ne conscients.
Annexos
Esquema i exercisis tipùs test per apendre