Maltitol: el sucre sense sucre que no és tan neutre com sembla
Com es fabrica, què passa quan el metabolitzem i per què “sense sucre” no significa “sense efecte sobre la glucosa”
Comparativa visual entre la glucosa, la maltosa, el sorbitol i el maltitol. El maltitol s’obté a partir de la maltosa per hidrogenació i combina una unitat de glucosa amb una de sorbitol, cosa que ajuda a entendre per què s’assembla al sucre en gust i textura però té propietats metabòliques diferents.
Introducció
Com a continuació del post dels edulcorants , en aquest article ens centrarem en un substitut del sucre més utilitzat per la indústria alimentària.
El maltitol apareix cada vegada més sovint a les etiquetes de xocolates, galetes, barretes proteiques, caramels i altres productes anunciats com a "sense sucre". Pertany a la família dels poliols, uns compostos que s'utilitzen per substituir parcialment o totalment el sucre convencional.
Però que un producte sigui sense sucre no significa necessàriament que sigui neutre per a la glucosa ni que se'n pugui consumir sense límit. El maltitol és un bon exemple: aporta menys energia que la sacarosa i provoca una resposta glucèmica inferior, però no té un índex glucèmic zero i, en quantitats elevades, pot provocar molèsties digestives.
El maltitol és probablement un dels poliols que més s'assembla al sucre tant pel gust com pel comportament tecnològic, però metabòlicament no és pas equivalent a un edulcorant sense calories.
Què és el maltitol?
El maltitol, identificat a la Unió Europea com a E965, és un polialcohol o alcohol de sucre. Químicament deriva de la maltosa i té una dolçor força semblant a la de la sacarosa, fet que explica que sigui molt utilitzat en productes on interessa conservar una textura i un gust semblants als del sucre.
La legislació europea distingeix dues formes:
- E965(i): maltitol, habitualment en forma cristal·lina.
- E965(ii): xarop de maltitol, una barreja que conté principalment maltitol, però també sorbitol i altres hidrats de carboni hidrogenats.
La Unió Europea assigna als poliols un valor energètic de 2,4 kcal per gram, davant de les 4 kcal/g utilitzades habitualment per als hidrats de carboni convencionals.
Aquí la font — Reglament europeu sobre E965
Com es fabrica el maltitol?
El maltitol no s'extreu habitualment d'una planta tal com el trobem al producte final. Industrialment es fabrica a partir de midó, normalment procedent del blat de moro, del blat o d'altres fonts vegetals.
El procés es pot resumir així:
- El midó es transforma mitjançant hidròlisi en un xarop ric en maltosa.
- Aquest xarop es purifica.
- La maltosa se sotmet a una hidrogenació catalítica, és a dir, reacciona amb hidrogen en presència d'un catalitzador.
- El producte resultant es purifica novament.
- Finalment es concentra i, segons el producte que es vulgui obtenir, es comercialitza com a maltitol cristal·lí o com a xarop de maltitol.
La pròpia normativa europea defineix el maltitol com un producte obtingut per hidrogenació de la D-maltosa i el xarop de maltitol com el resultat de la hidrogenació catalítica d'un xarop de glucosa amb un contingut elevat de maltosa.
Procés industrial simplificat de fabricació del maltitol a partir de midó.
Per què s'utilitza tant en la xocolata sense sucre?
El maltitol té un avantatge important respecte d'altres edulcorants: no només endolceix, sinó que també aporta volum i textura.
Això és especialment important en productes com la xocolata. Si simplement eliminéssim el sucre i el substituíssim per una quantitat molt petita d'un edulcorant intens com la sacarina o bé l'estèvia, faltaria bona part de la massa del producte.
El maltitol permet substituir una part important del sucre mantenint característiques físiques relativament semblants.
Aquesta és una de les raons per les quals és freqüent trobar-lo en:
- xocolates sense sucre,
- caramels,
- galetes,
- barretes proteiques,
- xiclets,
- productes de pastisseria,
- alguns preparats farmacèutics.
És segur?
El maltitol està autoritzat com a additiu alimentari a la Unió Europea amb el número E965.
El comitè internacional d'experts JECFA, de la FAO i l'OMS, li va assignar una ingesta diària admissible o ADI "no especificada".
Aquesta expressió no vol dir que se'n pugui consumir una quantitat il·limitada. Significa que, segons les dades toxicològiques disponibles, no es va considerar necessari establir un límit numèric d'ingesta diària per raons toxicològiques.
L'EFSA ha estat reevaluant els edulcorants autoritzats abans de 2009. En el cas del maltitol va demanar dades addicionals de genotoxicitat perquè alguns estudis antics no complien els criteris metodològics actuals. Això no significa que s'hagi demostrat que el maltitol sigui genotòxic, sinó que l'EFSA va identificar dades insuficients per completar aquesta part de l'avaluació segons els estàndards actuals.
Què passa quan ingerim maltitol?
Aquí és on el maltitol es diferencia clarament d'edulcorants intensos com la sacarina o l'estèvia.
El maltitol és un disacàrid format, de manera simplificada, per una unitat de glucosa unida a una de sorbitol.
Durant la digestió, una part important del maltitol és hidrolitzada a l'intestí prim. La glucosa resultant s'absorbeix fàcilment, mentre que l'absorció del sorbitol és més limitada.
La fracció que no ha estat absorbida arriba al còlon, on la microbiota intestinal la pot fermentar.
Un estudi en humans publicat a Gastroenterology va observar que una proporció important del maltitol era digerida abans d'arribar al final de l'intestí prim i que els poliols que arribaven al còlon eren posteriorment metabolitzats gairebé completament per la flora intestinal.
El maltitol augmenta la glucosa?
Sí.
Aquest és un punt important perquè de vegades s'associa erròniament l'expressió "sense sucre" amb l'absència total de resposta glucèmica.
El maltitol té una resposta glucèmica inferior a la sacarosa, però no és zero.
Una revisió científica sobre els poliols va estimar per al maltitol un índex glucèmic aproximat de 35, mentre que l'eritritol se situava en 0, el sorbitol en 9 i el xilitol en 13.
També existeixen estudis en voluntaris sans que han observat respostes glucèmiques i insulinèmiques inferiors amb maltitol que amb productes equivalents elaborats amb sacarosa.
Per tant, el maltitol pot ser útil per reduir la resposta glucèmica d'un aliment respecte al sucre convencional, però no s'ha de considerar metabòlicament neutre.
L'efecte laxant
La part del maltitol i del sorbitol que no s'absorbeix exerceix un efecte osmòtic a l'intestí i posteriorment pot ser fermentada pels bacteris del còlon.
Això pot provocar:
- gasos,
- inflor abdominal,
- borborigmes,
- còlics,
- diarrea en dosis elevades.
La resposta varia molt d'una persona a una altra.
En un estudi amb xocolata, la ingesta de 30 o 40 grams de maltitol va produir principalment un augment de la fermentació intestinal i, en alguns participants, símptomes digestius lleus.
Un altre assaig va anar augmentant progressivament la dosi fins que apareixia diarrea o algun símptoma digestiu sever. En els dotze voluntaris estudiats, el llindar mitjà es va situar aproximadament al voltant dels 92-93 grams diaris, però aquest valor no s'ha d'interpretar com un límit universal: la tolerància individual pot variar considerablement.
Per aquest motiu, la normativa europea obliga els aliments amb més d'un 10% de poliols afegits a incloure l'advertiment que un consum excessiu pot produir efectes laxants.
Maltitol → sorbitol → fructosa?
Una afirmació que circula sovint és que el maltitol "es converteix en sorbitol i després en fructosa".
La frase conté una part de veritat, però simplifica excessivament el procés.
En primer lloc, la digestió del maltitol no produeix només sorbitol, sinó també glucosa. Una part del sorbitol s'absorbeix i una altra part arriba al còlon, on pot ser fermentada per la microbiota.
Per tant, no podem descriure el metabolisme normal del maltitol simplement com:
La realitat és més complexa.
I el sorbitol pot transformar-se en fructosa?
Aquí apareix una investigació interessant publicada el 28 d'octubre de 2025 a la revista Science Signaling.
Els investigadors van estudiar què passava amb el sorbitol quan la microbiota intestinal no era capaç de degradar-lo adequadament. En el model experimental utilitzat, el sorbitol podia arribar al fetge i contribuir a la formació de fructosa-1-fosfat, associant-se amb acumulació de greix hepàtic.
Aquest estudi no demostra que consumir maltitol provoqui fetge gras en humans. Els experiments principals es van fer en models animals, especialment en peix zebra, i els mateixos investigadors assenyalen que cal estudiar fins a quin punt aquest mecanisme és aplicable a les persones.
La conclusió correcta, per tant, és molt més prudent: una part del maltitol pot donar lloc a sorbitol durant la digestió i existeixen vies metabòliques capaces de transformar sorbitol en compostos derivats de la fructosa, però això no significa que tot el maltitol ingerit acabi convertit en fructosa ni que aquesta sigui la seva via metabòlica principal.
I si tinc diabetis?
El fet que el maltitol tingui un índex glucèmic inferior al sucre pot representar un avantatge, però no implica que se'n pugui ignorar la quantitat.
Una xocolata amb maltitol pot provocar una resposta glucèmica menor que la mateixa xocolata elaborada amb sucre, però continua contenint hidrats de carboni i energia.
Per tant, en persones amb diabetis és més útil mirar la composició completa del producte i la quantitat ingerida que fixar-se únicament en l'expressió "sense sucre".
És millor que el sucre?
Depèn del que vulguem aconseguir.
| Característica | Sucre | Maltitol |
|---|---|---|
| Dolçor | 100% | aproximadament 75-90% |
| Energia | 4 kcal/g | 2,4 kcal/g* |
| Índex glucèmic | aproximadament 65 | aproximadament 35 |
| Efecte sobre la glucosa | alt | moderat |
| Efecte laxant | no habitual | possible en dosis elevades |
| Aporta volum i textura | sí | sí |
* Valor energètic utilitzat per la normativa europea per als poliols.
Així doncs, substituir sucre per maltitol pot reduir la quantitat de calories i la resposta glucèmica del producte. Però això no converteix automàticament l'aliment en saludable.
Una xocolata continua sent xocolata, encara que a l'envàs hi digui "sense sucre".
Conclusions
El maltitol és un edulcorant especialment interessant perquè s'assembla molt al sucre: endolceix, aporta volum i permet fabricar xocolates, galetes i altres productes amb característiques molt semblants als originals.
Però aquesta semblança també té una conseqüència: el seu comportament metabòlic no és tan neutre com el d'altres edulcorants.
Té menys impacte glucèmic que la sacarosa, però pot augmentar la glucosa en sang. Una part no s'absorbeix completament i pot ser fermentada a l'intestí, cosa que explica els gasos, la inflor i l'efecte laxant quan se'n consumeixen quantitats elevades.
Això no converteix el maltitol en un producte perillós. Les autoritats alimentàries l'autoritzen com a additiu i JECFA no ha considerat necessari establir una ingesta diària admissible numèrica.
La idea important és una altra: "sense sucre" no vol dir "sense efectes metabòlics" ni "consum il·limitat".
Referències
- Maltitol: Analytical Determination Methods, Applications in the Food Industry, Metabolism and Health Impacts — PubMed
- Maltitol E965 — especificacions de la Unió Europea
- Maltitol — JECFA/OMS
- Health potential of polyols as sugar replacers — PubMed
- Digestion and absorption in the human intestine of three sugar alcohols — PubMed
- Glycaemic and insulinaemic responses upon ingestion of maltitol — PubMed
- Tolerance to maltitol incorporated into milk chocolate — PubMed
- Digestive tolerance study of maltitol — PubMed
- Intestine-derived sorbitol drives steatotic liver disease in the absence of gut bacteria — PubMed
- Call for genotoxicity data on maltitol E965(i) — EFSA
Videos
- What Exactly Is Maltitol? - Sensitive Stomach Guide
- Le maltitol utilisé dans la confiserie
- The Worst Sugar Alcohol (Artificial Sweeteners) for Weight Loss - Dr. Berg
Podcast
El maltitol es fabrica industrialment a partir de midó vegetal, habitualment procedent del blat de moro o del blat. El midó es transforma primer en maltosa i, posteriorment, mitjançant un procés d’hidrogenació, s’obté el maltitol.