Isaac Asimov, l'home que no parava d'escriure
Científic, divulgador i un dels grans mestres de la ciència-ficció
Isaac Asimov va imaginar a la saga de la Fundació un immens Imperi Galàctic i una ciència fictícia, la psicohistòria, capaç de predir el comportament de grans poblacions.
Introducció
Isaac Asimov va ser un dels escriptors més prolífics del segle XX. És conegut sobretot per les seves històries de robots i per la sèrie de la Fundació, però reduir-lo a la ciència-ficció seria quedar-se molt curt.
Era doctor en química, professor de bioquímica i un extraordinari divulgador científic. Va escriure centenars de llibres sobre ciència, història, literatura, religió i molts altres temes.
Asimov no només imaginava el futur: tenia formació científica per entendre bona part de la ciència que hi havia al darrere.
De Rússia a Brooklyn
Isaac Asimov va néixer el 2 de gener de 1920 a Petrovitxi, una petita localitat que aleshores formava part de la Rússia soviètica.
Quan tenia aproximadament tres anys, la seva família va emigrar als Estats Units i es va instal·lar a Brooklyn, Nova York.
Els seus pares van regentar diverses botigues de llaminadures i premsa. Aquest detall, aparentment poc important, acabaria tenint conseqüències decisives en la seva vida.
A les botigues hi arribaven les populars revistes pulp, publicacions barates impreses en paper de baixa qualitat que contenien relats d'aventures, misteri i ciència-ficció.
El jove Asimov les llegia amb avidesa.
El pare d'Asimov considerava que les revistes de ciència-ficció no eren una lectura gaire adequada. El jove Isaac el va convèncer argumentant que, com que algunes portaven la paraula science al títol, havien de ser educatives.
Aquelles revistes van contribuir a despertar la seva passió per la ciència-ficció.
Ben aviat va començar a escriure les seves pròpies històries. El 1939, amb només dinou anys, va publicar el seu primer relat, Marooned off Vesta, a la revista Amazing Stories.
Un escriptor amb formació científica
Asimov no era simplement un escriptor aficionat a la ciència.
Era científic de formació.
Va estudiar química a la Universitat de Columbia de Nova York, on es va graduar el 1939. Posteriorment va obtenir un màster en química el 1941.
La Segona Guerra Mundial va interrompre temporalment la seva carrera acadèmica. Durant una part del conflicte va treballar com a químic a la Naval Air Experimental Station de Filadèlfia.
Després de la guerra va reprendre els estudis i el 1948 va obtenir el doctorat en química a la Universitat de Columbia.
L'any següent es va incorporar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Boston, dins del Departament de Bioquímica.
La ciència no era simplement el decorat de les seves novel·les. Formava part de la seva formació i de la seva manera d'entendre el món.
De científic a escriptor professional
Asimov ja publicava relats mentre estudiava i treballava com a científic.
A mesura que augmentava la seva producció literària, també ho feien els ingressos procedents dels llibres i articles.
Finalment, el 1958 va deixar les seves tasques docents habituals per dedicar la major part del temps a escriure, encara que va continuar vinculat acadèmicament a la Universitat de Boston.
I aquí comença una de les característiques més sorprenents del personatge: la seva extraordinària capacitat de producció.
Les xifres varien segons la manera de comptar recopilacions, edicions i llibres compartits, però se li atribueixen més de 400 llibres i, en alguns recomptes, més de 500.
La Boston University el considera el membre més prolífic que ha passat per la seva facultat.1
Asimov podia passar d'escriure una història sobre un imperi galàctic a preparar un llibre de divulgació sobre química, astronomia, matemàtiques o història.
Molt més que ciència-ficció
Quan pensem en Isaac Asimov és fàcil pensar immediatament en robots i naus espacials.
Però una gran part de la seva obra és de no-ficció.
Va escriure llibres sobre:
- astronomia
- física
- química
- biologia
- matemàtiques
- història
- literatura
- la Bíblia
- Shakespeare
Una de les seves grans habilitats era explicar conceptes complicats amb un llenguatge accessible.
Aquesta faceta explica en bona part l'enorme quantitat d'obres que va publicar.
No totes eren novel·les extenses. També escrivia assajos, recopilacions, llibres de divulgació i articles per a revistes.
Els robots d'Asimov
Una de les contribucions més conegudes d'Asimov a la cultura popular són els seus robots.
A bona part de la ciència-ficció anterior, els robots i les màquines intel·ligents tendien a convertir-se en una amenaça per als seus creadors.
Asimov va voler explorar una possibilitat diferent.
Els seus robots estaven construïts al voltant d'un conjunt de normes de comportament: les famoses Tres Lleis de la Robòtica.
- Un robot no pot fer mal a un ésser humà ni, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
- Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte quan aquestes ordres entrin en conflicte amb la Primera Llei.
- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que aquesta protecció no entri en conflicte amb la Primera o la Segona Llei.
Aquestes lleis servien a Asimov per crear problemes lògics.
Què passa si una ordre pot perjudicar indirectament una persona?
Què significa exactament «fer mal»?
Pot un robot decidir que ha de desobeir una persona per protegir-ne una altra?
Molts dels seus relats consistien precisament a trobar situacions en què unes regles aparentment senzilles produïen conseqüències inesperades.
Les Tres Lleis de la Robòtica són una creació literària d'Isaac Asimov. No són normes reals que controlin els robots o els sistemes d'intel·ligència artificial actuals.
Moltes d'aquestes històries van quedar recollides el 1950 a I, Robot.
La Fundació
L'altra gran creació d'Asimov és la sèrie de la Fundació.
La història se situa desenes de milers d'anys en el futur.
La humanitat s'ha expandit per tota la galàxia i milions de planetes formen part d'un immens Imperi Galàctic.
Però aquest imperi està a punt d'ensorrar-se.
Un matemàtic anomenat Hari Seldon ha desenvolupat una nova ciència, la psicohistòria, que permet predir matemàticament el comportament de poblacions enormes.
Els seus càlculs indiquen que la caiguda de l'Imperi és inevitable i que després vindran uns 30.000 anys de caos.
Seldon no pot evitar la caiguda.
Però pot intentar reduir enormement el període de barbàrie.
Per fer-ho crea la Fundació.
Un individu és imprevisible. Milers de milions d'individus, en canvi, podrien arribar a mostrar comportaments estadísticament previsibles.
Aquesta idea és el motor de bona part de la saga.
La trilogia original està formada per:
- Foundation (1951)
- Foundation and Empire (1952)
- Second Foundation (1953)
Anys després, Asimov va tornar a aquell univers amb noves novel·les.
Dos universos que acabaren convertint-se en un
Inicialment, les històries de robots i les de la Fundació semblaven pertànyer a universos diferents.
Però dècades després Asimov va començar a connectar-les.
Les novel·les sobre els robots, l'expansió dels humans per l'espai, la formació de l'Imperi Galàctic i, finalment, la Fundació podien interpretar-se com diferents etapes d'una mateixa i enorme història del futur.
Això va crear un univers narratiu que cobreix milers d'anys d'història humana.
Algunes de les seves obres més conegudes
Intentar fer una llista completa de les obres d'Asimov seria poc pràctic. La seva bibliografia és enorme.
Però alguns llibres són especialment representatius.
Robots
- I, Robot (1950)
- The Caves of Steel (1954)
- The Naked Sun (1957)
- The Robots of Dawn (1983)
- Robots and Empire (1985)
Fundació
- Foundation (1951)
- Foundation and Empire (1952)
- Second Foundation (1953)
- Foundation's Edge (1982)
- Foundation and Earth (1986)
- Prelude to Foundation (1988)
- Forward the Foundation (1993)
Altres novel·les
- Pebble in the Sky (1950)
- The End of Eternity (1955)
- The Gods Themselves (1972)
- Nemesis (1989)
Divulgació
Entre les seves obres de divulgació destaquen:
- The Intelligent Man's Guide to Science (1960)
- Asimov's Guide to the Bible
- Asimov's Guide to Shakespeare
- nombrosos llibres dedicats a l'astronomia, la física, la química, la biologia i les matemàtiques
Com podia escriure tant?
La productivitat d'Asimov resulta difícil d'imaginar.
Per a ell, escriure no era una activitat ocasional ni una qüestió d'esperar que arribés la inspiració.
Era la seva feina.
Treballava moltes hores, pràcticament cada dia, i podia tenir diversos projectes en marxa simultàniament.
Quan acabava un llibre o es bloquejava en un tema, passava a un altre.
Aquesta forma de treballar explica que durant dècades pogués publicar diversos llibres cada any.
Per Asimov, escriure era gairebé una activitat industrial: acabava un text i començava immediatament el següent.
Encara li quedaven més de dues dècades d'escriptura.
La mort d'Isaac Asimov
Isaac Asimov va morir a Nova York el 6 d'abril de 1992, als 72 anys.
En aquell moment ja era considerat un dels grans noms de la ciència-ficció juntament amb autors com Arthur C. Clarke i Robert A. Heinlein.
Però la seva influència va molt més enllà de la literatura.
Paraules i conceptes com les Tres Lleis de la Robòtica, la psicohistòria o el mateix univers de la Fundació han passat a formar part de la cultura popular.
Un escriptor que confiava en el coneixement
Hi ha un element comú que apareix contínuament en l'obra d'Asimov: la confiança en la raó, el coneixement i la ciència com a eines per comprendre els problemes.
Les seves històries no acostumen a resoldre's gràcies a la força física.
Sovint es resolen perquè algú és capaç de comprendre millor el problema.
Potser per això, dècades després de la seva mort, continuem parlant dels seus robots, de la Fundació i de les preguntes que plantejava sobre el futur.
Asimov imaginava robots i imperis galàctics, però al darrere hi havia gairebé sempre la mateixa qüestió: què passa amb els éssers humans quan el coneixement i la tecnologia transformen el món?
Les tres lleis de la robòtica
Una de les aportacions més conegudes d’Isaac Asimov a la ciència-ficció són les Tres Lleis de la Robòtica. No les va plantejar com unes normes reals per construir robots, sinó com un recurs literari per imaginar màquines intel·ligents que haguessin estat dissenyades, des del principi, per no perjudicar els éssers humans.
- Un robot no pot fer mal a un ésser humà ni, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
- Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte quan aquestes ordres entrin en conflicte amb la Primera Llei.
- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que aquesta protecció no entri en conflicte amb la Primera o la Segona Llei.
A primera vista semblen unes normes molt simples. Però Asimov va descobrir que precisament aquí hi havia una extraordinària font d’històries.
Què significa exactament fer mal a una persona? Què passa si salvar una persona implica posar-ne una altra en perill? I si un robot rep dues ordres contradictòries? Pot desobeir un humà si considera que fer-li cas tindrà conseqüències perjudicials?
Les històries de robots d’Asimov no tracten tant de màquines que fallen com de les dificultats d’interpretar unes regles que, sobre el paper, semblen perfectament clares.
Aquest és un dels aspectes més interessants de les Tres Lleis. Asimov no les utilitzava simplement per impedir que els robots ataquessin les persones, sinó per crear conflictes lògics i morals.
Molts dels seus relats funcionen gairebé com problemes de lògica: el robot es comporta d’una manera aparentment absurda i els protagonistes han d’esbrinar quina combinació de les Tres Lleis està provocant aquell comportament.
Les Tres Lleis no formen part de la robòtica real ni són unes normes utilitzades pels sistemes d’intel·ligència artificial actuals. Són una creació literària d’Asimov, encara que han tingut una enorme influència en la manera com la cultura popular imagina la relació entre humans i màquines.
Més endavant, Asimov encara va complicar més el sistema introduint la Llei Zero de la Robòtica, situada per damunt de les altres:
Un robot no pot perjudicar la humanitat ni, per inacció, permetre que la humanitat prengui mal.
El canvi és enorme. Ja no es tracta de protegir una persona concreta, sinó la humanitat en conjunt.
I immediatament apareix un problema encara més difícil: què passa si perjudicar una persona pot beneficiar milions de persones?
Asimov tornava així al mateix mecanisme que havia utilitzat des del principi: formular una regla aparentment senzilla i explorar-ne totes les conseqüències possibles.
Conclusions
Isaac Asimov va ser molt més que un autor de ciència-ficció. La seva formació científica, la seva enorme curiositat i una capacitat de treball excepcional li van permetre publicar més de 500 llibres, segons alguns recomptes, sobre temes que van des de la robòtica i l’astronomia fins a la història, la literatura o la Bíblia.
No va ser l’escriptor més prolífic de la història, però sí un dels grans exemples de productivitat literària del segle XX.
El seu llegat, però, no es mesura només pel nombre de llibres. Conceptes com les Tres Lleis de la Robòtica, la psicohistòria o l’univers de la Fundació continuen formant part de la nostra manera d’imaginar el futur.
Potser aquesta és la millor manera de resumir Asimov: un científic que explicava, un divulgador que imaginava i un escriptor que gairebé mai deixava d’escriure.
Referències
Bibliografia
- ASIMOV, Isaac. I, Robot. Gnome Press, 1950.
- ASIMOV, Isaac. Foundation. Gnome Press, 1951.
- ASIMOV, Isaac. Foundation and Empire. Gnome Press, 1952.
- ASIMOV, Isaac. Second Foundation. Gnome Press, 1953.
- ASIMOV, Isaac. The End of Eternity. Doubleday, 1955.
- ASIMOV, Isaac. The Intelligent Man's Guide to Science. Basic Books, 1960.
- ASIMOV, Isaac. The Gods Themselves. Doubleday, 1972.
Videos
Isaac Asimov va combinar la formació científica amb una extraordinària producció literària, especialment en els camps de la robòtica, la ciència-ficció i la divulgació.