KISS: l'art de no complicar-se la vida
Quan simplificar no vol dir fer les coses pitjor, sinó eliminar allò que sobra
Introducció
En el món dels negocis —i probablement també fora— tenim una certa tendència a complicar les coses. Afegim passos, procediments, reunions, funcionalitats, informes i normes fins que una tasca que inicialment era senzilla acaba convertida en un petit laberint.
El principi KISS, acrònim de Keep It Simple, Stupid, parteix precisament de la idea contrària: si una cosa pot funcionar de manera senzilla, no hi afegeixis complexitat innecessària.
Això no significa fer les coses de qualsevol manera, ni renunciar al rigor. De fet, sovint aconseguir una solució simple exigeix més reflexió que construir-ne una de complicada. Es tracta d'eliminar allò que sobra i quedar-se amb el que realment aporta valor.
Un procés més curt és més fàcil de controlar. Un producte més intuïtiu és més fàcil d'utilitzar. Un missatge clar és més fàcil d'entendre. I una empresa amb menys burocràcia acostuma a poder reaccionar més ràpidament.
La idea pot semblar gairebé una obvietat. Però, com veurem, darrere d'aquestes quatre lletres hi ha tota una filosofia de disseny i gestió que va néixer en un entorn força més exigent que una oficina: l'enginyeria aeroespacial nord-americana dels anys seixanta.
D'on surt el principi KISS?
El principi KISS es va popularitzar als Estats Units durant la dècada de 1960 dins del món de l'enginyeria aeroespacial. S'associa especialment amb Kelly Johnson, un dels enginyers més importants de Lockheed i responsable dels famosos Skunk Works, el grup encarregat de desenvolupar alguns dels avions més avançats de la seva època.
La idea era molt pràctica. Johnson insistia que els sistemes havien de ser prou senzills perquè poguessin ser reparats ràpidament sobre el terreny, fins i tot en condicions difícils i amb eines limitades.
És fàcil entendre'n el perquè: en un avió militar, una solució tècnicament brillant però excessivament complicada pot convertir-se en un problema si falla lluny d'un taller especialitzat.
D'aquí prové la formulació més coneguda:
Keep It Simple, Stupid
que podríem traduir aproximadament com "Mantén-ho simple, estúpid".
Amb el temps han aparegut versions menys contundents, com Keep It Short and Simple, Keep It Simple and Straightforward o Keep It Super Simple, però totes comparteixen la mateixa idea: no introduir complexitat si aquesta no aporta un benefici real.
El principi va acabar sortint dels hangars i dels despatxos d'enginyeria. Avui el trobem aplicat al disseny de productes, la programació, la gestió empresarial, el màrqueting o la comunicació.
I, en realitat, la idea és molt més antiga que l'acrònim KISS: sovint, trobar una solució simple a un problema complex ha estat una de les característiques de les bones solucions.
Simple no vol dir simplista
Aplicar el principi KISS no significa reduir-ho tot fins al punt de perdre informació, qualitat o funcionalitat. La simplicitat ben entesa consisteix a eliminar allò que no aporta valor, no pas allò que és necessari.
Un procés pot ser simple i, alhora, rigorós. Un producte pot tenir poques funcions però estar molt ben pensat. Una explicació pot ser breu sense deixar de ser precisa.
El problema apareix quan confonem simplificar amb simplificar massa.
Per exemple, eliminar tres passos inútils d'un procediment administratiu és simplificar. Eliminar també una comprovació imprescindible només perquè volem que el procés sigui més curt ja és una mala simplificació.
El mateix passa en el disseny d'un producte. Treure opcions que gairebé ningú utilitza pot fer-lo més intuïtiu. Però eliminar una funció essencial només per aconseguir una interfície més neta pot acabar perjudicant l'usuari.
Per això, el principi KISS no defensa fer menys perquè sí. Defensa fer només allò que cal, de la manera més clara i directa possible.
En aquest sentit, la simplicitat és sovint el resultat d'un procés de selecció: entendre bé el problema, distingir què és essencial i prescindir de la resta.
Com s'aplica el KISS als negocis?
En una empresa, la complexitat acostuma a aparèixer a poc a poc. S'afegeix un control, després un formulari, després una autorització, una reunió més, una excepció al procediment... i, amb el temps, una tasca senzilla pot acabar convertida en un procés feixuc.
Aplicar el principi KISS consisteix a revisar aquests processos i preguntar-se una cosa molt simple:
Tot això és realment necessari?
Un procés amb menys passos acostuma a ser més fàcil d'entendre, de controlar i d'executar. També redueix les possibilitats d'error.
Si per aprovar una despesa petita calen quatre signatures, tres correus electrònics i dues reunions, probablement el problema no és la despesa, sinó el procediment.
El KISS també és especialment útil en la comunicació. Un correu massa llarg, una presentació carregada de text o una oferta comercial plena de tecnicismes poden dificultar que el receptor entengui què se li està proposant.
En molts casos, una comunicació més directa és també més efectiva:
- què oferim
- quin problema resol
- quant costa
- què ha de fer el client a continuació
Un altre dels àmbits naturals del KISS és el disseny de productes i serveis. Afegir funcions pot semblar una manera de millorar un producte, però arriba un punt en què cada nova opció també afegeix complexitat.
Un producte amb vint funcions que gairebé ningú utilitza pot ser pitjor que un producte amb cinc funcions molt ben resoltes.
Les empreses també poden complicar excessivament la presa de decisions. Analitzar informació abans de decidir és necessari, però continuar acumulant dades quan ja disposem de prou informació pot acabar produint el que sovint s'anomena paràlisi per anàlisi.
La complexitat, a més, té un cost. Cada procediment addicional necessita temps. Cada excepció necessita ser explicada. Cada funció nova necessita manteniment. Cada formulari s'ha d'omplir, revisar i arxivar.
Per això, aplicar KISS no és només una qüestió d'elegància o de comoditat. També pot ser una manera de reduir costos, errors i temps improductiu.
Podem aconseguir el mateix resultat d'una manera més simple?
Alguns exemples de KISS en el món real
El principi KISS no sempre apareix explícitament amb aquest nom, però és fàcil reconèixer-lo en empreses i productes que han fet de la simplicitat una part important de la seva proposta de valor.
Apple ha convertit la simplicitat en un dels seus principis de disseny. L'objectiu no és que internament els seus productes siguin simples —un iPhone és una màquina extraordinàriament complexa—, sinó que la complexitat no recaigui sobre l'usuari.
Un altre exemple evident és Google. Des dels seus inicis, el cercador va apostar per una interfície extremadament simple: el logotip, una caixa de cerca i molt pocs elements més. El producte no obliga l'usuari a entendre els índexs, els algoritmes o la infraestructura que hi ha al darrere. Només li demana una cosa: què vols trobar?
En un àmbit molt diferent, IKEA va aplicar una idea similar amb els seus paquets plans. Transportar mobles desmuntats permet aprofitar millor l'espai, reduir costos i facilitar que el mateix client s'endugui el producte i el munti a casa. La idea es resumeix gairebé sola: no té sentit transportar aire.
En el món del software, 37signals, creadora de Basecamp, ha defensat durant anys una filosofia basada en construir menys software, evitar funcions innecessàries i concentrar-se en el problema principal que vol resoldre el producte.
Apple, Google, IKEA i Basecamp són empreses molt diferents, però en aquests exemples comparteixen una mateixa manera d'abordar els problemes: identificar què és essencial i intentar eliminar la resta.
La complexitat necessària l'ha d'assumir el sistema, no l'usuari.
KISS en programació i desenvolupament de software
En programació, el principi KISS és gairebé una norma de supervivència.
Com més complex és un programa, més difícil resulta entendre'l, modificar-lo, provar-lo i corregir-lo. Per això, davant de dues solucions que resolen correctament el mateix problema, normalment és preferible la més simple.
Això es pot aplicar a molts nivells:
- evitar codi innecessàriament complicat
- dividir els problemes grans en parts més petites
- utilitzar noms clars per a funcions i variables
- no afegir funcionalitats que encara no fan falta
- evitar arquitectures excessivament sofisticades per a problemes senzills
Un programa senzill no és necessàriament un programa petit. Pot tenir milers de línies de codi i continuar estant ben estructurat i sent fàcil d'entendre.
El que KISS intenta evitar és la complexitat gratuïta.
Aquesta filosofia té molts punts en comú amb altres principis habituals del desenvolupament de software, com YAGNI (You Aren't Gonna Need It), que recomana no implementar funcionalitats abans que siguin realment necessàries.
També ens recorda una idea molt més antiga: la navalla d'Occam.
Davant de diverses explicacions o solucions possibles, Occam ens convida a no multiplicar innecessàriament les hipòtesis. KISS trasllada, en certa manera, aquesta mateixa intuïció al món de l'enginyeria i de la programació:
YAGNI: no facis avui el que potser no necessitaràs demà
Un principi molt relacionat amb KISS és YAGNI, acrònim de You Aren't Gonna Need It —"No ho necessitaràs".
La idea és especialment popular en el desenvolupament de software: no afegeixis funcionalitats, estructures o mecanismes només perquè creus que potser algun dia faran falta.
Anticipar totes les necessitats futures sembla prudent, però sovint acaba generant codi més complex, més difícil de mantenir i amb funcions que potser mai no s'utilitzaran.
YAGNI no significa improvisar ni deixar de planificar. Significa evitar la complexitat especulativa: resoldre bé el problema que tenim ara i ampliar la solució quan aparegui una necessitat real.
En aquest sentit, KISS i YAGNI comparteixen una mateixa filosofia: no afegir complexitat sense una raó concreta.
Frases cèlebres sobre la simplicitat
La idea que simplificar acostuma a ser millor que complicar no és exclusiva del principi KISS. Al llarg del temps, arquitectes, escriptors i empresaris l'han expressada de maneres diferents.
"Menys és més."
— Ludwig Mies van der Rohe
La famosa màxima de Mies van der Rohe va esdevenir gairebé un lema de l'arquitectura i del disseny moderns: eliminar elements superflus no implica empobrir una obra, sinó concentrar-se en allò essencial.
"Simplifica, simplifica."
— Henry David Thoreau, Walden
Thoreau defensava una vida menys carregada de possessions, obligacions i necessitats artificials. La frase apareix a Walden, publicat el 1854.
"El simple pot ser més difícil que el complex."
— Steve Jobs
Jobs defensava que cal treballar molt per ordenar el pensament fins a aconseguir una solució simple. Per a ell, focus i simplicitat eren principis fonamentals en el desenvolupament de productes.
"La simplicitat és la màxima sofisticació."
— Atribuïda a Leonardo da Vinci
Aquesta última frase és probablement la més coneguda en aquest context. Cal tenir en compte, però, que no està documentada de manera fiable en els escrits de Leonardo, malgrat que habitualment se li atribueix.
Totes quatre condueixen, d'una manera o altra, a la mateixa idea: aconseguir que una cosa sembli simple pot requerir molta més feina que fer-la complicada.
Conclusió
El principi KISS parteix d'una idea aparentment òbvia: no compliquis allò que pot ser simple.
Però aplicar-lo bé no sempre és fàcil. Simplificar obliga a entendre què és realment important, què aporta valor i què només afegeix soroll, temps o dificultat.
En una empresa, en un producte o en un programa informàtic, la complexitat no és necessàriament dolenta. De vegades és inevitable. El problema apareix quan aquesta complexitat és innecessària.
Potser per això el principi KISS continua sent útil dècades després del seu origen en l'enginyeria aeroespacial. No ens diu que fem menys per sistema, sinó que intentem fer les coses tan simples com sigui possible, però no més simples del compte.
Referències
- Apple Human Interface Guidelines - Design principles
- Google - Ten things we know to be true
- IKEA - Our packaging journey
- 37signals - Getting Real: Embrace Constraints
- La navalla d'Occam - gomets.cat
- Principio KISS: Keep It Simple, Stupid
Bibliografia
- Goodliffe, Pete. Becoming a Better Programmer. O’Reilly Media, 2014.
- Raymond, Eric S. The Art of Unix Programming. Addison-Wesley, 2003.
- McConnell, Steve. Code Complete: A Practical Handbook of Software Construction. Microsoft Press.
- Ousterhout, John. A Philosophy of Software Design. Yaknyam Press.
Videos
- Método K.I.S.S. (Keep It Simple Stupid) para aprovechar tu TIEMPO I Arturo Saval
- Principio KISS – Keep It Simple – Menos es Más
- Principio KISS en programación: cómo escribir código simple de verdad
- Keep It Simple, Stupid (KISS Principle) | Software Engineering Made Easy
Podcasts
El principi KISS defensa eliminar la complexitat innecessària i buscar solucions clares, simples i fàcils d’entendre.