No et posis la bena abans de la ferida
Com gestionar les preocupacions i el "overthinking"
Introducció
Per què patim tant pel que encara no ha passat?
En psicologia, preocupar-se de manera persistent per esdeveniments futurs s'anomena ansietat anticipatòria. És la por o l'angoixa davant de possibles problemes que encara no han succeït i que, sovint, potser no arribaran mai a produir-se.
Aquesta experiència és tan comuna que sembla gairebé universal. Pensaments com "i si em surt malament?", "i si passa alguna cosa?", "i si no me'n surto?" apareixen de manera automàtica. La ment s'avança al futur i construeix escenaris hipotètics amb la intenció —no conscient— de protegir-nos.
El curiós és que nombrosos estudis i observacions clíniques mostren que la major part d'aquestes preocupacions no arriben mai a materialitzar-se.
"El 90% de les preocupacions no succeiran"
Sovint es diu que prop del 80% (o fins i tot el 90%) de les coses que ens preocupen mai no passen. Aquesta xifra apareix molt en divulgació psicològica i llibres de desenvolupament personal, però cal fer una aclariment important.
Aquesta "estadística" no prové d'un estudi científic rigorós amb metodologia estadística formal. El seu origen és principalment divulgatiu i observacional. Se sol atribuir a recopilacions de registres personals i experiències clíniques popularitzades per autors com Dale Carnegie, que ja a mitjan segle XX mostrava que la gran majoria de preocupacions quotidianes de les persones no s'acabaven complint.
Per tant:
- No és una dada exacta ni matemàtica.
- Però sí que reflecteix una tendència real i àmpliament observada: la ment humana tendeix a sobreestimar els riscos futurs i a infravalorar la seva capacitat d'afrontament.
En resum: patim molt més del que la realitat acaba exigint-nos.
Ansietat anticipatòria i estoïcisme: una connexió antiga
Aquesta idea no és gens nova. Fa més de dos mil anys, els filòsofs de l'estoïcisme ja advertien d'aquest mecanisme mental.
Segons els estoics, el sofriment humà no prové dels fets en si, sinó de com els interpretem, i especialment de com imaginem el futur. Epictet ho expressava amb claredat: no ens afecten les coses, sinó els judicis que en fem.
Un dels pilars de l'estoïcisme és la distinció entre:
- Allò que depèn de nosaltres.
- Allò que no depèn de nosaltres.
La majoria de les preocupacions anticipatòries tenen a veure amb esdeveniments futurs que no controlem. Des del punt de vista estoic, dedicar-hi energia mental no només és inútil, sinó que ens allunya de l'únic espai on podem actuar: el present.
En aquest sentit, l'ansietat anticipatòria és justament el contrari de l'actitud estoica: és viure en un futur imaginat en lloc d'habitar el moment actual.
Podeu aprofundir més sobre l'estoïcisme en aquest post del nostre blog
Per què la ment insisteix en anticipar?
Des d'una perspectiva moderna, sabem que el cervell està dissenyat per detectar amenaces. Des d'una perspectiva estoica, això no és una excusa, sinó un camp d'entrenament mental.
Els estoics no proposaven ignorar els problemes, sinó:
- Preparar-se racionalment.
- Acceptar la incertesa.
- I deixar anar la rumia improductiva.
Aquesta visió encaixa plenament amb el que avui recomana la psicologia: ocupar-se quan toca, no preocupar-se abans d'hora.
Què podem fer, en la pràctica?
Aquí conflueixen psicologia contemporània i estoïcisme:
- Distingir el control real del control imaginat.
Si no depèn de tu, no mereix ocupar el centre de la teva ment.
- Tornar al present.
Per als estoics, només l'ara és real; la resta són projeccions mentals.
- Canviar el "i si...?" per acció concreta.
Preparar el que es pot preparar i acceptar la resta.
- Acceptar la incertesa com a condició inevitable de la vida.
No com una amenaça, sinó com una realitat amb la qual conviure.
Conclusió
Preocupar-se és patir dues vegades: una en la imaginació i, de vegades, una altra en la realitat.
Tant la psicologia moderna com l'estoïcisme coincideixen en una idea essencial: la major part del sofriment humà neix de futurs que mai no arriben. Acceptar-ho no elimina els problemes, però sí que ens retorna una cosa molt valuosa: la serenor del present.
Quan la ment torni amb el seu "i si...", potser la resposta més estoica i més sana sigui aquesta: "Quan arribi, ja m'hi ocuparé. Ara, viure és suficient."
Referències:
- Ansiedad anticipatoria: qué es, ejemplos y ejercicios para superarla
- Ansiedad Anticipatoria: La inutilidad del sufrimiento
- 7 estrategias psicológicas para dejar de sobrepensar (overthinking)
- What is overthinking and how do we stop it?
Bibliografia:
Videos:
