Protectorat francès al Marroc: poder, guerra i contradiccions

El Protectorat francès al Marroc (1912-1956) va ser presentat a l’opinió pública europea com una “missió civilitzadora” destinada a modernitzar el país, estabilitzar-lo i integrar-lo en l’esfera mediterrània de França. Però rere aquest discurs hi havia interessos estratègics, lluites internes a la metròpoli, costos econòmics immensos i una resistència marroquina que mai no es va extingir.

Aquest article ofereix una panoràmica del Protectorat francès, amb especial atenció a les operacions militars, les derrotes i les campanyes de “pacificació”, i incorpora referències i recursos en llengua francesa: llibres, arxius, podcasts i vídeos.

1. La imposició del Protectorat: diplomàcia, pressions i força

Després de la Conferència d’Algesires (1906) i de les crisis marroquines entre França i Alemanya, París obté l’aval internacional per convertir el Marroc en una zona d’influència. El Tractat de Fes (1912) formalitza el Protectorat: el soldà es manté com a figura religiosa i simbòlica, però el poder efectiu passa al resident general francès.

Des del punt de vista francès, el Protectorat ha de garantir:

• Seguretat de les fronteres amb Algèria.
• Control de les rutes comercials i dels ports atlàntics.
• Accés a matèries primeres i a un mercat per al capital francès.

2. Lyautey i la construcció d’un Marroc “a mida” de França

Hubert Lyautey, primer resident general, projecta un model que combina:

• Control militar ferm sobre les zones considerades estratègiques.
• Respecte aparent a les institucions marroquines per legitimar el Protectorat.
• Creació de villes nouvelles al costat de les medines, amb urbanisme i serveis pensats per a colons i funcionaris francesos.
• Un ús intensiu de l’arquitectura i de l’administració com a instruments de poder.

El discurs oficial insisteix en la idea de “protegir” el soldà i “modernitzar” el país, però en la pràctica es tracta d’un règim on el poder real es concentra a la Residència General.

3. Modernització, infraestructures i propaganda colonial

La construcció de carreteres, ferrocarrils, ports, preses i xarxes administratives es presenta com la gran prova de la missió modernitzadora. Però les prioritats revelen clarament a qui serveixen:

• Eixos viaris que connecten ports i zones de producció (minerals, agricultura d’exportació).
• Ferrocarrils que faciliten el desplegament ràpid de tropes.
• Inversions públiques orientades al benefici del capital francès i dels colons europeus.

La propaganda parla d’un Marroc “pacificat i obert al progrés”, mentre que per a molts marroquins la modernització significa control, expropiacions i desigualtats creixents.

4. Resistència marroquina: del Rif a l’Atlas

Lluny de ser una simple operació administrativa, el Protectorat francès es construeix enmig d’una resistència persistent. Ja abans de la Primera Guerra Mundial hi ha enfrontaments durs a l’est i al sud; després del 1918, el conflicte s’intensifica.

Alguns focus clau de resistència:

• Nord i Rif: connexió directa amb la rebel·lió d’Abd el-Krim i amb la zona espanyola.
• Atlas Mitjà i Alt Atlas: tribus que mantenen una autonomia de facto durant anys.
• Sud (Tafilalet, Saghro): llargues campanyes per controlar caravanes i rutes comercials.

Les fonts franceses parlen de “pacificació”, però la documentació militar descriu una guerra de guerrilles, emboscades, setges i represàlies.

5. Costos econòmics i càrrega per a la metròpoli

El Protectorat francès al Marroc resulta extremadament car. Entre les despeses principals:

• Operacions militars constants i llargues campanyes de “pacificació”.
• Inversions en infraestructures sobretot al servei de l’exèrcit i de les empreses franceses.
• Manteniment d’un aparell administratiu i policial robust.

A França, especialment en sectors d’esquerres, s’acusa el sistema colonial d’afavorir una “coalition d’intérêts” (militars, industrials, financers) mentre el cost global recau sobre el conjunt dels contribuents.

6. Tensions socials i desigualtats dins el Protectorat

La societat marroquina queda profundament marcada per l’ordre colonial:

• Ciutats duals: medina i ville nouvelle, amb serveis i normes diferents.
• Accés desigual a l’educació i als càrrecs administratius.
• Ruralitat sotmesa a impostos, requisicions i control militar.
• Aparició d’un moviment nacionalista marroquí que combina influències locals i idees polítiques provinents d’Egipte, del Machreq i d’Europa.

L’“ordre” colonial es manté a força de censura, repressió i presència militar contínua, tot i l’existència d’algunes reformes socials i educatives.

7. La guerra del Protectorat francès: conquestes lentes i revoltes constants

Tot i la imatge d’estabilitat que projecta, el Protectorat francès passa per més d’una dècada de guerra gairebé contínua. França no viu un únic desastre tan concentrat com el d’Annual a la zona espanyola, però sí:

• Ofensives fallides.
• Derrotes parcials.
• Campanyes llargues i costoses que obliguen a reforçar constantment el dispositiu militar.

Els militars francesos parlen sovint dels “revers de la pacification”, reconeixent que la conquesta del territori està lluny de ser una simple operació policial.

7.1. Campanyes inicials (1911–1914): la sorpresa del Marroc oriental

En la fase inicial, l’exèrcit francès xoca amb una resistència forta al Marroc oriental i en regions properes a la frontera algeriana. Hi ha:

• Emboscades contra columnes avançades.
• Dificultats per assegurar les comunicacions i els ferrocarrils.
• Atacs a destacaments aïllats.

Alguns episodis, com els combats al voltant de Sidi Bou Othmane (1912), evidencien la fragilitat inicial de l’exèrcit d’ocupació.

7.2. El Rif (1921–1926): el “Annual francès”

La rebel·lió d’Abd el-Krim al Rif, que culmina amb el desastre d’Annual a la zona espanyola (1921), es converteix aviat en un problema també per a França. La República del Rif i els seus combatents travessen fronteres colonials i posen en qüestió els dos protectorats.

A partir de 1924, França entra de ple en la guerra del Rif:

• Desplegament de desenes de milers de soldats.
• Derrotes greus en regions com les valls del Uarga/Ouergha, interpretades internament com una mena d’“Annual francès”.
• Pèrdues de posicions avançades i retirades en condicions difícils.

Davant la gravetat de la crisi, França recorre a tots els mitjans disponibles: reforços massius de tropes colonials, artilleria pesada, aviació i, segons nombrosos estudis, ús d’armes químiques conjuntament amb Espanya.

7.3. La llarga guerra de l’Atlas (1926–1933)

Després de la derrota del Rif, la guerra no s’acaba. El centre de gravetat es desplaça cap a:

• Atlas Mitjà i Alt Atlas
• Sud marroquí (Tafilalet, Jebel Saghro)

Algunes tribus, com els Aït Atta, resisteixen fins al 1933. La campanya del Jebel Saghro esdevé emblemàtica: combat de muntanya, fortificacions improvisades, gran cost en vides i un desplegament intensiu de l’aviació i de l’artilleria francesa.

El 1933, París considera “completada” la pacificació del Marroc, però el preu polític, moral i humà és molt alt.

8. De la guerra colonial a la independència

Després de la Segona Guerra Mundial, el context internacional canvia i el projecte colonial entra en crisi. Moments clau:

• Manifest de l’Istiqlal (1944): reivindicació explícita d’independència.
• Creixement del nacionalisme marroquí i noves formes de mobilització urbana.
• Conflictes al voltant del soldà Mohammed Ben Youssef, desterrat i finalment restaurat.

El 1956, França reconeix la independència del Marroc, i el règim del Protectorat arriba al final després de quaranta-quatre anys de presència, guerres, reformes i contradiccions.

9. Podcasts i vídeos recomanats (en francès)

A continuació, alguns recursos en línia en francès per aprofundir en el tema del Protectorat i de la guerra al Marroc. Els enllaços han estat verificats:

• France Culture – Le Cours de l’Histoire

Qui gouverne ? Être sultan au temps des protectorats au Maroc https://www.radiofrance.fr/franceculture/podcasts/le-cours-de-l-histoire/qui-gouverne-etre-sultan-au-temps-des-protectorats-au-maroc-4487025

• Radio Maarif – Podcast d’història

Episodi “Histoire : La guerre du Maroc (2/3)” https://podcasts.apple.com/us/podcast/47-histoire-la-guerre-du-maroc-2-3/id1399586536?i=1000442179075

• YouTube – Mémoires

Mars 1912 : le Maroc devient protectorat français https://www.youtube.com/watch?v=GCJMEQTJuDU

• YouTube – La guerre du Rif : l’insurrection d’Abd el-Krim

https://www.youtube.com/watch?v=HbpmpEATLvk

10. Bibliografia seleccionada en francès

Per acabar, una selecció d’obres en francès útils per documentar el Protectorat francès al Marroc, les guerres colonials i les seves conseqüències:

• Daniel Rivet — Histoire du Maroc. De Moulay Idrîs à Mohammed VI
• Daniel Rivet — Lyautey et l’institution du protectorat français au Maroc
• Pierre Vermeren — Le Maroc de 1900 à nos jours
• Charles-André Julien — Le Maroc face aux impérialismes
• Albert Ayache — Le Maroc, bilan d’un protectorat
• Émile-Félix Gautier — Au seuil du Maroc moderne
• Général Guillaume — Les campagnes du Rif
• Mohamed Kenbib — Le Maroc et la France. Le dossier diplomatique (1950-1956)

11. Referències en francès:

• Charles-André Julien — Le Maroc face aux impérialismes
• Daniel Rivet — Histoire du Maroc. De Moulay Idrîs à Mohammed VI
• Pierre Vermeren — Le Maroc de 1900 à nos jours
• Édouard Michaux-Bellaire — Le Maroc: institutions et colonisation
• Émile-Félix Gautier — Au seuil du Maroc moderne
• Centre d’archives diplomatiques — Fons Résidence générale du Maroc
• Charles-André Julien — Le Maroc face aux impérialismes
• Daniel Rivet — Histoire du Maroc. De Moulay Idrîs à Mohammed VI
• Albert Ayache — Histoire économique du Maroc
• Albert Ayache — Le Maroc, bilan d’un protectorat
• Christine Lévy — Société, pouvoirs et politique au Maroc (1930-1956)
• Général Henrys — La pacification du Maroc
• Archives du Service Historique de la Défense — Dossiers Maroc 1911–1914
• Général Guillaume — Les campagnes du Rif
• Émile-Félix Gautier — Le réveil du Rif
• Paul Pascon — Le Haouz de Marrakech
• Lucien Saint — Rapports de Résidence (1927-1930)
• Mohamed Kenbib — Le Maroc et la France. Le dossier diplomatique (1950-1956)