El 98% de les vegades ens preocupem per coses que mai succeiran

Tots hem passat per moments en què el cap no para de donar voltes: “I si em passa això?”, “I si les coses surten malament?”, “I si no sóc capaç?”. El curiós és que, segons alguns estudis sobre ansietat i psicologia, la gran majoria d’aquestes preocupacions mai es materialitzen.

Ens passem la vida anticipant problemes que no arriben. És com si el nostre cervell estigués constantment buscant amenaces per preparar-se, però en realitat només està gastant energia i temps en escenaris imaginaris.

De fet, el que acostuma a passar és que:

• El 98% de les coses que ens preocupen mai arriben a succeir.
• Del 2% restant, moltes vegades tenim la capacitat d’afrontar-les millor del que pensàvem.

Això vol dir que la preocupació, en lloc de protegir-nos, ens roba tranquil·litat al present. És com pagar interessos d’un deute que potser mai existirà.

Què podem fer per reduir aquesta tendència?

1. Distingir entre el que controlem i el que no. Si no depèn de nosaltres, no té sentit gastar-hi energia.
2. Entrenar la ment en el present. La meditació, la respiració conscient o simplement dedicar uns minuts al silenci ens ajuden a reconnectar.
3. Canviar el “i si...” per un “què puc fer ara?”. Quan enfoquem l’acció, la preocupació perd força.
4. Acceptar la incertesa. La vida mai és 100% previsible, i això també té la seva bellesa.

En resum

Les preocupacions són inevitables, però podem aprendre a no quedar-hi atrapats. La clau és recordar que la major part del que imaginem mai passarà i que, quan arribi un repte real, segurament tindrem més recursos dels que ara ens pensem.

Potser la pròxima vegada que la teva ment comenci amb el “i si...”, pots respondre-li amb un somriure i dir: “Ja veurem quan arribi, però ara no és el moment de patir-ho.”

Bibliografia:

ESSENCIAL: Els fonaments per a una vida extraordinària - Arpa Editors - Xavier Guix, Francesc Miralles, Àlex Rovira