Campi qui pugui a Annual

Introducció:

El "Desastre d'Annual" va ser una de les derrotes més greus de l'exèrcit espanyol en la seva història contemporània. Va tenir lloc al Marroc l'any 1921 i va ser el punt culminant d'una sèrie d'esdeveniments i decisions desafortunades.

El anomenat Desastre d'Annual de 1921 constitueix la major derrota patida per l'Exèrcit Espanyol al segle XX i és equiparable en importància històrica a la derrota patida per la Marina espanyola en la guerra contra els Estats Units de 1898. Per això ambdós fenòmens mereixen el qualificatiu de «desastre» militar i polític. La derrota d'Annual va tenir lloc durant la campanya colonial empresa per Espanya per implantar el seu protectorat sobre el nord del Marroc, d'acord amb el tractat hispano-francès de 1912 que disposava el repartiment del sultanat entre ambdues potències europees.

Per l'entitat de les pèrdues territorials i humanes (entre 8.000 i 12.000 soldats espanyols van morir en tot just 20 dies) i per les conseqüències sociopolítiques derivades (l'exigència de responsabilitats per part de l'opinió pública va afectar el prestigi de molts caps militars i líders polítics, incloent el rei Alfons XIII).

Annual va ser una fita crucial en la crisi del sistema liberal-parlamentari de la Restauració, que va acabar amb la implantació de la dictadura militar del general Miguel Primo de Rivera el 1923.

Esdeveniments que van conduir al desastre:

1. La Guerra del Rif i el Protectorat Espanyol: Després de la Conferència d'Algesires (1906) i el Tractat Hispano-Francès (1912), Espanya va establir un protectorat sobre una part del nord del Marroc, la regió del Rif. Aquesta zona estava habitada per diverses tribus berbers, conegudes com rifenys, que eren ferotgement independents i resistents a la dominació estrangera. La presència espanyola va provocar una guerra de desgast constant coneguda com la Guerra del Rif.

1. L'Expansió Forçada i la Política del General Silvestre: A principis de 1921, el general Manuel Fernández Silvestre, comandant general de Melilla, va iniciar una política d'expansió territorial ràpida i arriscada cap a l'interior del Rif, desatenent les advertències del Alt Comissari, el general Dámaso Berenguer. L'objectiu era prendre el control de zones estratègiques i sufocar la resistència rifenya.

1. Fragmentació i Aïllament de les Posicions: L'avanç de Silvestre es va caracteritzar per l'establiment d'un gran nombre de petits fortins o "blocaos" escampats per un territori vast i muntanyós. Aquestes posicions estaven sovint aïllades, mal comunicades, amb pocs recursos i defensades per un nombre insuficient de soldats, molts dels quals eren reclutes inexperts i amb baixa moral.

1. Lideratge d'Abd el-Krim: La resistència rifenya va trobar un líder carismàtic i molt capaç en Abd el-Krim el-Khattabi. Abd el-Krim va aconseguir unificar diverses kàbiles (tribus) rifenyes i organitzar-les en un exèrcit disciplinat i motivat, capaç d'utilitzar tàctiques de guerrilla de manera efectiva.

Cronologia del Desastre d'Annual

Les tropes dels generals Silvestre i Berenguer van avançar des de Melilla sense oposició apreciable. No es van enfortir les posicions i amb una línia de subministrament feble fins a Annual, on el 22 de juliol, després de la caiguda d’Igueriben, els indígenes de la policia espanyola van desertar, disparant a traïció i escampant el caos a Annual i en efecte dominó a la resta de posicions. Silvestre va ordenar la retirada cap a Dar Drius i va desaparèixer. Això va derivar en caos, milers de morts i la pèrdua de 20.000 fusells, 400 metralladores i 129 canons i el territori conquerit en el Rif.

• Primavera de 1921 — Avanç de l'exèrcit espanyol des de Melilla i establiment de nombroses posicions avançades al Rif, entre d’altres, Abarrán i Igueriben.

• 1 de juny de 1921 — La posició d'Abarrán és atacada i gairebé tota la guarnició és aniquilada pels rifenys. Aquest fet marca l'inici de l'ofensiva d'Abd el-Krim.

• 17 de juliol de 1921 — Igueriben queda completament encerclada i sota un intens setge rifeny. Els defensors resisteixen heroïcament, però les reserves d'aigua i municions comencen a esgotar-se.

• 21 de juliol de 1921 — Igueriben cau. Després de dies de setge sense subministraments i sense esperança de reforços, la guarnició és aniquilada. La caiguda d'Igueriben deixa la posició principal d'Annual extremadament vulnerable.

• 22 de juliol de 1921 — Annual és atacada massivament per les forces d'Abd el-Krim. Davant la pressió incessant i l'amenaça imminent, el general Manuel Fernández Silvestre ordena una retirada desordenada cap a la costa. Aquesta retirada es converteix ràpidament en un “campi qui pugui” caòtic i desorganitzat.

• 22-24 de juliol de 1921 — La Matança de la Retirada d'Annual. Els soldats espanyols, desorganitzats, desmoralitzats i fugint sota el foc constant dels rifenys, són massacrats en el camí entre Annual i les posicions de Dar Drius i Batel. Es calcula que milers de soldats perden la vida en aquests dies, incloent el general Silvestre.

• 29 de juliol de 1921 — La posició de Dar Drius, un punt important de reagrupament, és abandonada. La retirada continua cap a la rereguarda, deixant més posicions exposades i desprotegides.

• 1 d'agost de 1921 — La guarnició de Ben Tieb, una de les poques que encara resistia, és finalment evacuada.

• 2 d'agost de 1921 — Els últims defensors espanyols de la zona interior del Rif es repleguen cap a Monte Arruit, que es converteix en l'últim bastió abans de la línia de defensa de Melilla. Uns 3.000 homes es congreguen en aquesta posició, sense subministraments i assetjats per milers de rifenys.

• 9 d'agost de 1921 — Després de dies de setge i una defensa desesperada sense aigua ni menjar, la guarnició de Monte Arruit es rendeix als rifenys.

• 9-10 d'agost de 1921 — La Matança de Monte Arruit. Tot i la rendició, es produeixen atrocitats massives per part dels rifenys. La majoria dels soldats espanyols que s'havien rendit són massacrats, incloent ferits i malalts. S'estima que uns 2.500 dels 3.000 homes de la guarnició van morir en aquesta matança. Aquest esdeveniment posa punt final a la fase més cruenta del Desastre d'Annual.

Conseqüències:

El Desastre d'Annual va tenir conseqüències devastadores per a Espanya:

1. Crise Política i Social: Va provocar una profunda crisi política i social a Espanya. L'opinió pública estava indignada per la pèrdua de vides i la incompetència militar.

1. El Expediente Picasso: Es va obrir una investigació oficial, coneguda com a "Expediente Picasso", liderada pel general Juan Picasso. L'informe va revelar greus deficiències en l'organització, el lideratge i la gestió de l'exèrcit, així com negligències i responsabilitats polítiques i militars en les altes esferes.

1. Ascens de la Dictadura de Primo de Rivera: L'escàndol de l'Expediente Picasso i la inestabilitat política van ser un dels factors clau que van facilitar el cop d'estat de Miguel Primo de Rivera el setembre de 1923, que va establir una dictadura per "posar ordre" al país.

1. Consolidació d'Abd el-Krim i la República del Rif: El desastre va enfortir enormement la posició d'Abd el-Krim, que va consolidar el seu poder i va proclamar la República del Rif (1921-1926).

1. Intervenció Franco-Espanyola i Desembarcament d'Alhucemas: La situació es va fer tan insostenible que, finalment, Espanya va haver de buscar ajuda de França. La combinació de forces franco-espanyoles i el reeixit desembarcament d'Alhucemas el 1925 van ser clau per derrotar Abd el-Krim i posar fi a la Guerra del Rif el 1927.

El Desastre d'Annual va ser una lliçó molt costosa per a Espanya, que va evidenciar les profundes debilitats del seu exèrcit i del seu sistema polític de l'època.

Bibliografia bàsica

• Gabriel Cardona — El desastre de Annual (Crítica, 2001)
• Sebastián Balfour — Abrazo mortal: De la guerra colonial a la guerra civil en España (1909–1939) (Península, 2002)
• Manuel Leguneche — Annual 1921: El desastre de España en el Rif.
• Pedro Barceló & José Luis Hernández Garvi — El desastre de Annual: Las claves de una tragèdia colonial (Edaf, 2021)
• Alfonso Basallo - El prisionero de Annual, : La gesta del sargento Francisco Basallo y los cautivos de Abd el-Krim contada cien años después

Podcasts recomanats

• Desastre de Annual — Histocast #249
• Niebla de Guerra — Annual 1921
• Memoria de un tambor (8h)
• 12 Muerte y Sacrificio en el Rif, 1.921- Relatos Históricos

Vídeos recomanats

• RTVE — “Annual, 1921: El Desastre”
• Canal Historia — “Annual, el desastre que cambió España”
• Canal UNED — “Memorias de un soldado de Annual”
• Annual y el Expediente Picasso
• El desastre de Annual de 1921. Enrique Moradiellos
• Conferencia : "Abarran : señales ignoradas"
• Los soldados de reemplazo desaparecidos durante el Desastre de Annual

Reflexió final: un desastre amb conseqüències profundes

L’Expedient Picasso dirigit pel general Juan Picasso González, va assenyalar deficiències greus: planificació deficient, corrupció en subministraments, favoritismes i responsabilitats de comandaments. Les conclusions no es van depurar del tot: les comissions del Congrés van topar amb resistències polítiques i militars, i el paper d’Alfons XIII va quedar qüestionat. El descrèdit general, sumat a la inestabilitat social i política, va desembocar en el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera (1923), amb la promesa d’“ordenar” la vida pública. La dictadura va silenciar la crítica, però no va resoldre les causes de fons.

Annual resta com el símbol del fracàs d’un sistema quan la vanitat i la improvisació se situen per damunt de la realitat operativa i la responsabilitat.

Altres referències:

• Mapes útils: Blog Carlos Anton
• El desastre de Annual, la gran vergüenza de la historia española
• Annual 1921 (Real Academia de la Historia