Saps com menjar-te un elefant?
El repte dels projectes grans, pas a pas
Com assolir grans reptes
En algun moment o altre, tots ens hem trobat davant d’un projecte que sembla massa gran, massa complex o directament inabastable. Pot ser escriure un llibre, engegar un negoci, canviar de vida professional, aprendre una nova disciplina o desenvolupar un projecte personal que fa temps que ronda pel cap.
Davant d’aquests reptes, és habitual quedar-se paralitzat. No per manca de capacitat, sinó perquè la magnitud del repte ens supera mentalment.
Aquí és on entren en joc dos símils tan senzills com potents.
Com et menges un elefant?
La pregunta s’atribueix sovint a Desmond Tutu, tot i que és més aviat un proverbi popular:
“How do you eat an elephant? One bite at a time.”
El missatge és clar: no pots afrontar un repte enorme de cop, però sí que el pots resoldre si el fragmentes en parts petites, assumibles i concretes.
Aquest principi és àmpliament utilitzat en la gestió de projectes, el desenvolupament de programari, la psicologia del comportament i els processos d’aprenentatge i canvi d’hàbits.
La muntanya no es puja d’un salt
Un altre símil clàssic és el de pujar una gran muntanya. Ningú arriba al cim fent un únic esforç. S’hi arriba fent el primer pas, després el següent, acceptant pauses i assumint que hi haurà moments de cansament.
Aquest enfocament connecta amb la idea que l’acció sovint precedeix la motivació, i no a l’inrevés.
Dividir el problema és avançar
Quan subdividim un projecte gran en petits bocins, reduïm l’ansietat, augmentem la sensació de control i obtenim petites victòries que reforcen la motivació, basades totes elles en la millora progressiva:
Aquest principi és central en metodologies com:
- EDT o Estructura de desglossament del treball
- Agile, Scrum
- OKR
- Kaizen
- La técnica de «Divide y Trocea» para tareas y proyectos
- La importancia de desglosar tareas grandes en partes más pequeñas - procrastinacion
El perill de voler-ho fer tot d’un cop
Molts projectes fracassen no perquè siguin dolents, sinó perquè es volen acabar massa ràpid, es fixen objectius poc realistes o no es respecten els límits personals.
Tal com explica James Clear al llibre Atomic Habits, els canvis duradors no venen de grans esforços puntuals, sinó de petites accions sostingudes en el temps: https://jamesclear.com/atomic-habits
Exemples de fragmentació i implementació de projectes
Exemple desenvolupament de programari
- Projecte: crear una nova aplicació mòbil de vendes per a una empresa.
- Fragmentació: es divideix en anàlisi de requisits, disseny, desenvolupament, proves i desplegament; cada fase es fragmenta en mòduls (inici de sessió, cistella de compra, passarel·la de pagament, panell d’administració) i cada mòdul en tasques tècniques concretes (dissenyar pantalles, programar API, proves unitàries, documentació).
Exemple campanya de màrqueting
- Projecte: llançar una campanya de màrqueting digital per a un nou producte.
- Fragmentació: es creen paquets de treball com ara recerca de mercat, definició del públic objectiu, disseny de peces gràfiques, planificació de xarxes socials, campanyes d’anuncis de pagament i anàlisi de resultats; cada paquet se subdivideix en tasques com redactar textos, programar publicacions, configurar segmentacions i elaborar informes.
Exemple implementació interna
- Projecte: implantar un nou sistema de gestió (ERP o CRM) en una empresa.
- Fragmentació: se separa en anàlisi dels processos actuals, selecció de proveïdor, parametrització del sistema, migració de dades, formació de les persones usuàries i suport postimplantació; cada bloc es divideix en tasques específiques, per exemple “netejar la base de dades”, “prova pilot en un departament”, “manual ràpid per a persones usuàries clau”.
Exemple de planificació formal
- Des de la perspectiva de la direcció de projectes, l’estructura de desglossament del treball (WBS) organitza el projecte en nivells jeràrquics: lliurables principals, sublliurables i paquets de treball, on la finalització de diversos paquets completa una subtasca i, al seu torn, la de diverses subtasques completa un lliurable més gran.
- En la pràctica diària, això es tradueix en taulers de tasques (per exemple, Kanban) on el projecte es veu com un conjunt de “blocs” o “chunks” de treball breus i molt concrets, fàcils d’assignar i controlar.
Recursos per aprofundir
Llibres i articles
- James Clear, Atomic Habits
https://jamesclear.com/atomic-habits
- BJ Fogg, Tiny Habits
- Harvard Business Review – How to accomplish big goals
https://hbr.org/2014/01/how-to-accomplish-big-goals
Vídeos
- TED Talk – BJ Fogg: Forget big change, start with a tiny habit
https://www.ted.com/talks/bj_fogg_forget_big_change_start_with_a_tiny_habit
Podcasts
- The Knowledge Project
https://fs.blog/the-knowledge-project/
- Hidden Brain (NPR)
https://www.npr.org/podcasts/510308/hidden-brain
- The Tim Ferriss Show
Conclusió
Els projectes grans no es conquereixen amb un sol esforç heroic, sinó amb constància, paciència i decisions petites però sostingudes. Tant si parlem de menjar-se un elefant com de pujar una muntanya, el principi és el mateix: començar, avançar pas a pas i no deixar-se intimidar per la magnitud del repte. El progrés real sovint és discret, però és l’únic que porta lluny.
