Els Cocos d'en Robinson 🏝️ 🥥

En Robinson vivia en una illa molt, molt bonica. Un matí es va despertar amb la panxa buida i va pensar: "Hmm... tinc molta gana. Podria anar a collir uns cocos ara mateix. Si en recullo tres, ja tinc per menjar tot el dia. Això és treball!"

Després va mirar el seu llit de fulles i va sospirar: "Però... estic molt cansat. Podria quedar-me aquí i descansar una estona. Si no faig res, avui no menjaré, però demà tindré moltes ganes de treballar. Això és no fer res!"

Finalment, va mirar un pal llarg i fort que tenia a terra i va tenir una idea: "Espera! Si avui, en comptes de collir cocos, passo tota l'estona a fer una llança ben punxeguda, demà podré fer caure deu cocos en la meitat de temps! Avui no menjaré, però demà serà molt més fàcil. Això és fabricar eines (o inversió!)"

Robinson va arrufar el nas. Què havia de fer? Menjar avui, descansar avui, o fer la llança per menjar millor demà?

La Lliçó d'en Robinson

En Robinson es va asseure a pensar sota una palmera. Si triava el Consum immediat (collir els cocos), avui menjava bé, però demà tornaria a començar de zero. Si triava l'Oci (descansar), avui no feia res, però demà tindria la panxa buida i potser menys forces. Però si triava la Inversió de capital (fer la llança), avui passava gana i treballava molt, però el seu treball futur seria molt més fàcil i productiu! La llança era un petit sacrifici d'avui per una gran recompensa de demà.

Així és com en Robinson va aprendre que l'economia de la seva illa depenia de triar bé com utilitzar el seu temps i els seus recursos.

Aquest petit diàleg representa el nucli de la decisió econòmica de l'illa: Consum immediat (collir cocos), Oci (descansar), o Inversió de capital (fer la llança).

Després d'aquest petit conte dels cocos d'en Robinson, podem posar-hi una mica de "llenguatge d'economia" a tot això que fa el nostre nàufrag.

Què és l'economia de Robinson?

L'economia de Robinson és una manera molt senzilla d'explicar com funciona l'economia utilitzant la història d'en Robinson Crusoe, un naufrag que viu sol en una illa deserta i que, com hem vist al conte, ha de decidir si consumir, descansar o invertir el seu temps i esforç.

Imaginem que només hi ha una persona a tot el "món":

• Ha de produir el que menja
• Ha de decidir com utilitza el seu temps
• Ha de triar entre treballar, descansar i preparar el futur

De què serveix imaginar la economia en el context d'una illa deserta?

Quan només hi ha en Robinson:

• No hi ha diners
• No hi ha botigues
• No hi ha mercats ni preus complicats

Això ajuda a veure que l'economia comença amb preguntes molt simples:

• Què necessito avui per viure bé?
• Quantes hores dedico a buscar menjar?
• Quan em puc permetre descansar?

Els economistes utilitzen aquest "joc mental" per estudiar:

• Com decidim què produïm
• Com repartim el temps entre feina i descans
• Com planifiquem el futur (estalvi, inversió, eines...)

Decidir què fer amb el temps

Pensem que en Robinson té unes quantes hores de llum cada dia. Amb aquest temps pot:

• Buscar i recollir cocos per menjar avui
• Pescar una mica
• O bé arreglar el refugi, fer foc, organitzar el seu campament

Cada decisió té un cost d'oportunitat: si passa una hora recollint cocos, és una hora que no pot utilitzar per pescar o millorar el seu refugi.

En paraules molt senzilles:

Quan tries fer una cosa, deixes de fer una altra. Això és el cost d'oportunitat.

L'inversió: treballar avui per obtenir més demà

En Robinson pot dedicar el seu temps a dues coses:

1. Recollir cocos per menjar avui
2. Construir eines (per exemple, un pal llarg o una escala per fer caure els cocos més ràpid)

Aquesta segona opció és el que anomenem inversió.

Explicat de manera molt simple:

Invertir vol dir utilitzar temps i esforç ara per crear alguna cosa que ens ajudarà a treballar millor en el futur. Però mentre invertim, no obtenim el benefici immediatament.

Què vol dir això en el context d'una illa deserta?

• Si en Robinson passa dues hores construint un pal, durant aquestes dues hores no recull cocos
• Però demà, amb el pal, pot recollir molts més cocos en el mateix temps

Amb la inversió:

• A curt termini → té menys menjar (ha sacrificat cocos avui)
• A llarg termini → pot aconseguir més menjar amb menys esforç

Això és exactament el que passa a l'economia real:

• Les persones i les empreses fabriquen eines, màquines i infraestructures
• Això fa que la producció futura sigui molt més gran
• Acceptem tenir una mica menys avui per estar molt millor demà

És una lliçó clau: sense inversió, el futur es queda igual o pitjor; amb inversió, el futur pot ser molt millor, però cal acceptar algun sacrifici present.

Quan arriba Divendres: neix l'intercanvi

La història canvia quan a l'illa hi arriba en Divendres.

Ara ja no hi ha només una persona:

• Poden repartir tasques (especialització): potser en Robinson recull cocos i en Divendres pesca
• Poden intercanviar: cocos per peix, o altres coses que es necessitin
• Poden cooperar per fer projectes més grans: un refugi millor, una barca, una xarxa de pesca...

Amb l'arribada de Divendres apareixen idees bàsiques de l'economia:

• Especialització: cadascú es dedica al que sap fer millor
• Intercanvi: els dos surten guanyant si es reparteixen els fruits del seu treball
• Mercat (encara que sigui molt simple): cocos a canvi de peix, temps a canvi d'ajuda...

Això ens porta del model d'una sola persona a una economia amb diversos participants, més semblant al món real.

Per què aquest model és útil avui?

Encara que sembli un conte, l'economia de Robinson ajuda a entendre moltes coses del present:

• Per què invertim en educació, màquines o tecnologia
• Per què cal planificar el futur i no gastar-ho tot de seguida
• Per què l'especialització i l'intercanvi fan que tothom pugui viure millor
• Com funcionen conceptes com el creixement econòmic o la productivitat

Molts llibres i cursos de microeconomia comencen amb exemples inspirats en en Robinson Crusoe perquè:

• És un model molt simple
• Permet veure les idees sense complicacions tècniques
• Després es pot anar afegint més persones, més béns, diners, empreses, etc.

Recursos per aprendre més

Articles i referències bàsiques

• Article divulgatiu (en anglès): "Why economists love Robinson Crusoe", comentat a Marcellus: Long read: Why economists love "Robinson Crusoe"
• Robinson Crusoe: el personaje que da nombre a un modelo económico

Vídeos

Alguns vídeos (en anglès) on es treballa el model de Robinson Crusoe a nivell introductori i universitari:

• The Robinson Crusoe Economy - vídeo introductori
• General Equilibrium: Robinson Crusoe Economy Solved Problem
• L4.4 - General Equilibrium Models with Production (Robinson Crusoe Economy)
• La economía de Robinson Crusoe y la autarquia
• La Economía de Robinson Crusoe. Generat amb NotebookLM

Podcasts i altres recursos d'economia

No tots parlen directament de l'"economia de Robinson", però utilitzen idees semblants (decisions senzilles, intercanvi, diners, etc.):

• 609 - The Economics of Robinson Crusoe (Optimal Finance Daily, en anglès)
• Episodi sobre economia i organització social on apareix Robinson Crusoe com a exemple: 161 - W. Brian Arthur on Complexity Economics

Bibliografia orientativa

• Manuals de microeconomia (nivell universitari introductori) acostumen a tenir una secció amb aquest model:
• Hal R. Varian - Intermediate Microeconomics
• Robert S. Pindyck & Daniel L. Rubinfeld - Microeconomics

Aquests llibres utilitzen versions més matemàtiques del que aquí hem explicat, però parteixen de la mateixa idea: una illa deserta i un personatge que ha de decidir com organitzar el seu temps, el seu treball, el seu consum i la seva inversió.