El tresor cartogràfic regalat al rei de França

Introducció

Hi ha mapes per orientar-se i mapes per somiar. L’Atles Català de 1375, sortit del taller mallorquí de Cresques Abraham, n’és el paradigma: un mapa-llibre reial que combina ciència, art i imaginació, concebut probablement com a regal diplomàtic per a Carles V de França. En els seus prop de 300 cm de pergamí hi cabia tot el món conegut: Europa, Àfrica i Àsia, amb ports, rutes, ciutats i éssers llegendaris.

Què és i per què és especial?

El mite de l’Atles català (1375)

• Format i materials: sis peces de pergamí encolades sobre fusta (aprox. 300 cm en total), en format de llibre plegable.
• No és un “atles” convencional: és un mapamundi presentat com un llibre desplegable.
• Cobertura del món conegut (s. XIV): Europa, Àfrica i Àsia; a l’Àsia, abundància de mitologia i llegendes segons la tradició medieval.
• Riquesa informativa: prop de 2.300 topònims, textos i miniatures: ciutats, regnes, rutes comercials i iconografia de poder.
• Peça reial de luxe: només a l’abast d’una cort; s’interpreta com un encàrrec reial i un instrument de prestigi i diplomàcia.
• És una obra mítica perquè és un testimoni d’un arquetip del que han sobreviscut pocs exemples.
• Tot i no ser un document revolucionari ni misteriós, és un document monumental per la geografia i per l’Edat Mitjana. A la BNF el conserven com un dels seus tresors més preuats.
• L’Atles català original es pot trobar en versió digital aquí o bé en la cartoteca del Instituto Geográfico Nacional.

Dades clau

• Datació: l’obra no va datada; el 1840 s’accepta 1375 com a data.
• Autor i taller: no va signat; atribuït a Cresques Abraham (no pas “Abraham Cresques”) i al seu taller mallorquí.
• Toponímia: ~2.300 noms geogràfics, amb una síntesi d’informació tècnica i relats de viatge.
• Popularitat: peça icònica i molt reproduïda en llibres d’història i col·leccions de mapes antics.
• 650è aniversari: el 2025 commemora 650 anys, motiu de reedicions, exposicions i projectes divulgatius.

Els dos primers pergamins: ciència, temps i cosmos:

A l’inici del mapamundi pròpiament dit, els dos primers pergamins de l’Atles Català estan dedicats a la cosmologia i al coneixement del temps. No mostren mapes, sinó una sèrie de diagrames astronòmics, taules i textos explicatius que revelen el nivell científic del taller mallorquí de Cresques Abraham.

Hi trobem:

• Un calendari perpetu amb els mesos, signes del zodíac, fases lunars i correspondències astronòmiques, pensat per calcular els dies de festa i els cicles litúrgics.
• Taules del moviment del Sol i la Lluna, així com una representació dels punts cardinals i del cercle zodiacal.
• Diagrames de les marees i de la influència de la Lluna sobre elles —un coneixement molt avançat per a l’època, d’interès tant científic com nàutic.
• Esquemes del món conegut segons la cosmologia medieval, amb referències als quatre elements i als cercles celestes.
• Figures de savis o astrònoms observant el firmament, símbols de la saviesa jueva i àrab transmesa al Mediterrani.

Aquests dos pergamins funcionen com una introducció científica i simbòlica al conjunt: presenten el temps, l’ordre del cosmos i la mesura dels cicles naturals abans de desplegar el món físic als mapes següents. Són, en definitiva, una “porta d’entrada” a la ciència medieval, on el coneixement astronòmic i la fe convivien sense contradicció.

il·lustracions:

En base als estudis i facsímils més coneguts (Diàfora 1975 i Urs Graf 1977), es pot estimar que conté entre 70 i 90 il·lustracions principals**, repartides al llarg dels sis pergamins.

Aquestes il·lustracions inclouen:

• Figures humanes i retrats de sobirans (reis d’Europa, d’Àfrica com Mansa Musa, i d’Àsia).
• Ciutats fortificades i ports comercials, sovint decorats amb banderes o emblemes.
• Animals reals i fantàstics: elefants, camells, dracs, sirenes, criatures mítiques...
• Escenes de caravanes, navegació i comerç.
• Elements simbòlics o religiosos, com trons, estrelles i compassos.
• Miniatures de savis, astrònoms i diagrames del temps i de l’univers (a les dues primeres planxes).

A més, hi ha nombroses decoracions menors —roses dels vents, emblemes, orles i detalls pictòrics— que farien augmentar la xifra total si es compten totes les miniatures individuals.

L'Atles Català i la seva relació amb Marco Polo.

1. Influència de Marco Polo en el contingut de l’Atles Català

L’Atles Català no és només un mapa geogràfic: és una obra enciclopèdica que combina coneixement astronòmic, comercial, històric i llegendari. Les parts dedicades a Àsia i l’Extrem Orient mostren clarament la influència de Marco Polo i del seu llibre Il Milione (publicat al voltant de 1298).

Els cartògrafs mallorquins —entre ells Cresques Abraham— disposaven de còpies o resums d’aquesta obra, que descrivia les ciutats, rutes comercials i costums de l’Orient. Això explica que l’Atles inclogui informacions molt precises sobre l’Àsia central i oriental, desconegudes en altres mapes europeus del segle XIV.

2. Elements derivats directament del relat de Marco Polo

Diversos detalls de l’Atles coincideixen gairebé literalment amb passatges de Il Milione:

• El Gran Khan (Kubilai Khan): representat amb una gran figura al tron, acompanyat de textos que recorden la descripció de la seva cort i riquesa.
• El regne del Catay i de Mangi: noms i estructures que provenen de la nomenclatura poliana.
• La ciutat de Cambaluc (Pequín): esmentada i dibuixada amb gran importància, cosa inusual en altres mapes de l’època.
• Les caravanes i rutes de la Seda: les rutes comercials que connecten Europa amb Àsia apareixen descrites amb força detall.
• Criatures i mites orientals (homes amb cara de gos, illes fabuloses, rius d’or, etc.) que provenen de la tradició poliana i de fonts àrabs.

3. Fonts indirectes i context mallorquí.

Els cartògrafs jueus mallorquins combinaven:

• Els relats de viatgers (Marco Polo, Odoric de Pordenone, Giovanni de Marignolli),
• Les cròniques àrabs i perses,
• I els coneixements nàutics dels navegants de la Mediterrània.

El resultat és una síntesi única:

L’Atles Català és, en bona part, la primera representació gràfica europea inspirada directament en les descripcions de Marco Polo.

4. Valor simbòlic

A través de Marco Polo, el mapa reflecteix la fascinació medieval per l’Orient: el món dels rius d’or, dels reis savis i de les meravelles exòtiques. Aquesta mirada explica per què l’Atles combina ciència i fantasia, com si la cartografia fos també un relat de viatge i de fe.

Difusió, facsímils i reproduccions

• Facsímils del s. XIX i XX
• 1859: edició de luxe amb esquema (no s’assembla a l’original); es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
• 1872: inici d’edicions facsímils més acurades.
• 1975: 600 aniversari, Editorial Diàfora.
• 1977: Urs Graf Verlag: la reproducció més fidel i mateix format.

• Reproduccions digitals i institucions
• Gallica (BnF): reproducció digital d’alta qualitat amb opció d’obtenir imatges a més resolució sota demanda.
• Cartoteca de Catalunya, Museu Marítim de Barcelona, Museu d’Història de Catalunya: estudis, difusió i materials relacionats.

Cultura i imaginari

L’Atles ha inspirat literatura (L’atles furtiu, El maestro cartográfico), projectes digitals i experiències immersives. És molt més que un document antic: una finestra al pensament del món medieval, on el saber geogràfic conviu amb la fe, el comerç i la política.

Bibliografia i recursos

• Enciclopèdia Catalana: estudi ampli, amb edició a mida real (2008) i edició reduïda (2005).
• Gallica – Bibliothèque nationale de France: reproducció digital i serveis d’alta resolució.
• Cartoteca de Catalunya, Museu Marítim de Barcelona, Museu d’Història de Catalunya.
• Facsímils: 1859 (BC), 1872, 1975 (Diàfora), 1977 (Urs Graf).
• Literatura: L’atles furtiu, El maestro cartográfico.
• Mapamondi. Facsimil de 1959.

Vídeos

• L’Atles Català i la dinastia de Barcelona: context d’una obra mítica en el 650 aniversari (dia I)
• L’Atles Català i la dinastia de Barcelona: context d’una obra mítica en el 650 aniversari (dia II)
• L’Atlas catalan (BNF)
• The Catalan Atlas - A Medieval Marvel