Com fer bé un forat a la paret sense morir en l’intent

Bricolatge bàsic. Consells pràctics per encertar la broca, el tac i la tècnica

etiqueta_text_alt

Introducció

Fer un forat a la paret és una d’aquelles tasques de bricolatge que, sorprenentment, genera més respecte del que sembla. Molta gent hi arriba amb una barreja de dubtes i pànic: por d’espatllar la paret, de fer un forat tort, de trencar una rajola o, simplement, de no saber si està utilitzant la broca adequada.

Aquest temor no és infundat. Sovint ve de males experiències prèvies o d’haver vist com un petit forat acaba convertint-se en un problema més gran del previst. El resultat és que una feina aparentment senzilla s’ajorna indefinidament o es fa amb presses i inseguretat.

En realitat, la majoria de problemes en fer un forat a la paret tenen causes molt concretes: no identificar el tipus de paret, utilitzar una broca inadequada o començar a foradar amb massa velocitat. Si aquests tres punts es tenen clars, el resultat millora de manera immediata. No cal experiència prèvia ni força, només aplicar uns criteris bàsics i seguir un ordre lògic.

etiqueta_text_alt

Aquestes són les eines que s'han d'utlitzar per fer un forat a la paret

Abans de foradar: identifica el tipus de paret

Abans de posar la broca al trepant, cal saber quin tipus de paret tens al davant, perquè d’això en depèn tot: la broca, la velocitat i si cal o no percussió. Aquest pas evita la majoria d’errors.

En habitatges habituals et trobaràs, bàsicament, amb aquests casos:

  • Paret de guix o pladur

És tova i es perfora amb facilitat. No cal percussió i la velocitat ha de ser baixa. Aquí el risc no és no poder foradar, sinó fer un forat massa gran o poc consistent si no s’utilitza el tac adequat.

  • Paret de totxo

És el cas més comú. Normalment requereix una broca per a paret i, segons la duresa, una lleugera percussió. Si notes que la broca entra però amb resistència regular, vas pel bon camí.

  • Paret de formigó

És dura i compacta. Aquí sí que la percussió sol ser necessària, però sempre després d’haver començat el forat sense forçar. Si el trepant rebota o no avança gens, probablement és formigó.

  • Rajola o ceràmica

Cas delicat. No s’ha de començar mai amb percussió. Cal una broca específica i molta paciència. El risc principal és que la rajola s’esquerdi abans de travessar-la.

Un truc senzill: comença sempre sense percussió. Si la broca no avança un cop iniciat el forat, aleshores —i només aleshores— té sentit activar-la. Aquest ordre evita trencaments innecessaris i forats malmesos.

Preparació del trepant

Un cop identificat el tipus de paret, el pas següent és preparar correctament el trepant. No cal que sigui una eina professional, però sí que estigui en bon estat i ben ajustada. Assegura’t que la broca estigui ben fixada al portabroques i que no balli gens; una broca mal subjectada fa forats imprecisos i pot relliscar just en començar.

Abans de prémer el gallet, ajusta la velocitat a un nivell baix o mitjà. Començar massa ràpid és un error habitual i fa que la broca rellisqui o s’escalfi. El forat s’ha d’iniciar amb control, deixant que la broca “mossegui” el material. Un cop el punt ja està definit, es pot augmentar lleugerament la velocitat si cal, però sense forçar en cap moment.

Finalment, mantén el trepant recte respecte a la paret. Una inclinació mínima pot fer que el forat surti tort o que el tac no treballi correctament després. No és qüestió de força: una pressió constant i moderada és més efectiva que empènyer amb tot el pes.

Les broques: no totes serveixen per al mateix

Un dels errors més habituals és pensar que qualsevol broca serveix per fer un forat a la paret. No és així. Utilitzar una broca incorrecta dificulta el treball, fa forats imprecisos i pot malmetre tant la paret com la pròpia broca.

De manera pràctica, les més habituals són:

  • Broca per a fusta

Té una punta centradora molt marcada. Serveix per a fusta i materials tous, però no és adequada per a parets.

  • Broca per a metall

Té la punta cònica i és força polivalent, però no està pensada per treballar amb materials minerals ni amb percussió.

  • Broca per a paret (widia)

És la correcta per a totxo i formigó. Es reconeix perquè té una plaqueta dura soldada a la punta.

  • Broca per a rajola o ceràmica

Té una punta específica (sovint en forma de llança). S’utilitza sense percussió i a baixa velocitat fins travessar la rajola.

El tres tipus de broques més comuns

Els tres tipus de broques més habituals. Fusta, paret o formigó i de metall. La característica de les de paret és que tenen una mena de pestanyes en la punta.

Tac i broca: la mida correcta

La mida del tac i la broca han de coincidir sempre. Aquesta és una regla bàsica que evita la majoria de problemes posteriors. El diàmetre de la broca ha de ser exactament el mateix que el del tac; si el forat és més gran, el tac no quedarà ferm, i si és més petit, costarà d’entrar i es pot deformar.

També cal tenir en compte la llargada del tac. Ha de quedar completament dins del forat, amb una mica de marge perquè el cargol pugui expandir-lo correctament. Per això és important foradar sempre una mica més profund del necessari i netejar bé l’interior abans de col·locar-lo.

Quadre orientatiu: mida del tac, broca i ús habitual

Tac (Ø mm) Broca (Ø mm) Cargol habitual Ús orientatiu
5 mm 5 mm 3 – 4 mm Quadres lleugers, petits accessoris
6 mm 6 mm 4 – 5 mm Lleixes petites, miralls lleugers
8 mm 8 mm 5 – 6 mm Mobles lleugers, suports mitjans
10 mm 10 mm 6 – 8 mm Càrregues més pesades

Nota pràctica: aquestes mides són orientatives per a parets habituals (totxo, formigó). En parets de guix o pladur cal utilitzar tacs específics.

Com fer el forat pas a pas

Un cop tens clar el tipus de paret i la broca adequada, el procés és senzill si se segueix un ordre lògic.

  1. Marca el punt exacte del forat

Utilitza un llapis i comprova que està ben alineat.

  1. Comença a baixa velocitat

Arrenca el trepant a poca velocitat perquè la broca no rellisqui.

  1. Mantén el trepant recte

Forada amb el trepant perpendicular a la paret i evita moviments laterals.

  1. Aplica una pressió moderada i constant

No cal empènyer amb força. Si cal percussió, activa-la només quan el forat ja està iniciat.

  1. Controla la profunditat

El forat ha de ser lleugerament més profund que el tac. Marca la broca amb cinta adhesiva si cal.

  1. Neteja el forat abans de posar el tac

Retira la pols amb un buf o aspirador perquè el tac treballi bé.

Errors habituals (i com evitar-los)

  • El forat queda massa gran: broca del diàmetre exacte del tac i trepant sempre recte.
  • La broca rellisca en començar: començar a baixa velocitat; en rajola, ajuda posar cinta adhesiva o fer un punt de guia.
  • La broca no avança: comprovar que és broca per a paret; percussió només si toca.
  • La paret s’esmicola: menys pressió i velocitat moderada, especialment en materials tous.
  • El tac no queda ferm: forat brut o massa curt; neteja i una mica més de profunditat.

Seguretat bàsica abans de foradar

  • Protegeix els ulls: la pols i fragments poden sortir disparats.
  • Assegura una bona posició: postura estable, especialment amb escales.
  • Compte amb cables i canonades: evita zones prop d’endolls, interruptors o aixetes.
  • No forcis l’eina: si vibra massa o s’escalfa, para.
  • Desconnecta el trepant quan canviïs la broca.

Trucs pràctics

Hi ha alguns trucs senzills que faciliten molt la feina i eviten embrutar o espatllar res.

  • Per limitar la profunditat del forat, pots marcar la broca amb un tros de cinta adhesiva a la mida del tac; quan la cinta arriba a la paret, ja has foradat prou.
  • Per recollir la pols i evitar que caigui a terra, n’hi ha prou amb col·locar un petit tros de paper doblegat, un post-it o fins i tot el tub de l’aspirador just a sota del punt de foradat.
  • Si la broca tendeix a relliscar en començar, especialment en superfícies llises, un cop sec amb un punxó o un clau fi crea un petit punt de guia que ajuda a iniciar el forat amb precisió.

Conclusió

Fer un forat a la paret no és una qüestió de força ni d’experiència, sinó de criteri. Identificar el tipus de paret, triar la broca i el tac adequats i seguir un ordre senzill evita la majoria de problemes. Amb aquests passos clars, la tasca deixa de fer respecte i es converteix en una acció controlada i previsible.

Quan es treballa amb calma i amb les eines correctes, el resultat és net i durador. I el més important: el pànic inicial desapareix. Un cop fet el primer forat com cal, la resta ja no imposen tant respecte.

Referències

Vídeos

Bibliografia

Treballant amb el perforador a la paret
Fer un forat a la paret amb criteri: broca adequada, control de la profunditat i petits trucs per evitar pols i errors habituals.
Broques per a rajoles
Les broques per rajoles no són iguales que las de paret tot i que aquestes també es poden fer servir. En tots els casos cal marcar amb punxó la rajola amb un cop suau per no esquerdar-la

Etiquetes:

bricolatge, trepant, broca, paret, tacs, seguretat, llar

codi post: 49ca