Jules Verne: l'escriptor que va imaginar el futur

Quan la ciència-ficció es converteix en realitat

Jules Verne envoltat d'algunes de les màquines i els paisatges imaginaris de les seves novel·les.

Jules Verne va convertir els coneixements científics i geogràfics del segle XIX en algunes de les aventures més fascinants de la literatura universal.

Quan la ciència-ficció es converteix en realitat

Jules Verne (1828–1905) és considerat un dels pares de la literatura de ciència-ficció moderna. Les seves novel·les han fascinat milions de lectors perquè combinen aventura, ciència, geografia i imaginació d'una manera extraordinària.

Quan avui pensem en Jules Verne, ens venen al cap submarins, viatges espacials, globus aerostàtics o enormes màquines voladores. Moltes persones afirmen que "va predir el futur". Però la realitat és encara més interessant.

Verne no era un endeví. Era un observador extraordinari. Llegia revistes científiques, consultava mapes, estudiava els darrers descobriments i parlava amb especialistes. Després feia un pas més: es preguntava "I si aquesta tecnologia continua evolucionant?"

Aquesta manera de pensar és el que fa que, més d'un segle després, moltes de les seves idees continuïn sorprenent-nos.

Una idea per recordar

La imaginació és molt més útil quan parteix del coneixement. Aquesta és probablement la gran lliçó que ens deixa Jules Verne.

Un escriptor molt diferent dels altres

Jules Verne no improvisava les seves històries.

Abans de començar una novel·la dedicava mesos a documentar-se. Consultava llibres de geografia, astronomia, navegació, física, història natural i exploracions recents. Molts dels seus manuscrits conserven centenars de correccions i anotacions.

El seu editor, Pierre-Jules Hetzel, també hi va jugar un paper molt important. Va convertir les seves obres en la famosa col·lecció Voyages extraordinaires, amb l'objectiu de divulgar els coneixements científics de l'època mitjançant grans aventures.

És molt possible que milers de joves del segle XIX descobrissin la geografia del món gràcies a les seves novel·les.

Algunes prediccions sorprenents

El submarí modern

Quan Verne va publicar Vint mil llegües de viatge submarí (1870), els submarins existien només com a prototips molt rudimentaris.

Ell va imaginar el Nautilus, un submarí completament autònom, capaç de navegar durant mesos sota el mar, produir electricitat i recórrer tots els oceans.

Els submarins nuclears actuals recorden sorprenentment aquella idea.

El viatge a la Lluna

A De la Terra a la Lluna (1865) tres astronautes viatgen dins d'una càpsula.

Curiosament:

  • surten de Florida;
  • la tripulació està formada per tres persones;
  • la nau ameritza a l'oceà.

Les coincidències amb el programa Apollo són sorprenents.

Naturalment, Verne imaginava un enorme canó per impulsar la càpsula, una solució físicament impossible.

Les aeronaus del futur

A Robur el Conqueridor apareix una màquina equipada amb nombroses hèlixs verticals.

Encara no existien els helicòpters, però la idea s'hi assembla molt.

Les comunicacions modernes

A París al segle XX, escrita el 1863 però publicada més d'un segle després, apareixen:

  • edificis gegants;
  • transports ràpids;
  • xarxes de comunicació;
  • màquines semblants al fax;
  • videocomunicacions.

No són prediccions exactes, però sí extraordinàriament intuïtives.

Quan també es va equivocar

Com qualsevol autor de ciència-ficció, Verne també imaginava tecnologies impossibles.

Alguns exemples:

  • un canó gegant capaç d'enviar persones a la Lluna;
  • un viatge fins al centre de la Terra;
  • armes amb prestacions impossibles;
  • diverses interpretacions geològiques avui superades.

Precisament això és el que fa interessant la seva obra.

No intentava escriure un tractat científic.

Intentava imaginar què podria arribar a ser possible.

La importància del seu editor

Molts lectors desconeixen la figura de Pierre-Jules Hetzel.

Hetzel no era un simple editor.

Corregia manuscrits, suggeria modificacions, eliminava fragments massa pessimistes i ajudava Verne a mantenir un equilibri entre aventura, divulgació i entreteniment.

Sense Hetzel probablement avui parlaríem d'un Jules Verne força diferent.

Curiositats

La novel·la amagada durant més d'un segle

L'any 1863 Verne va escriure París al segle XX.

Hetzel la va considerar massa pessimista i va decidir no publicar-la. El manuscrit va quedar oblidat fins al 1994.

Avui es considera una de les seves obres més sorprenents.

Un tret inesperat

El 1886 el seu nebot Gaston li va disparar amb un revòlver. Verne va sobreviure, però va quedar coix per a la resta de la seva vida.

Un dels autors més traduïts del món

Només Agatha Christie i William Shakespeare el superen habitualment en nombre de traduccions.

Les seves novel·les continuen editant-se arreu del món.

Michel Verne

Després de la mort de Jules Verne, el seu fill Michel Verne va publicar diversos manuscrits inèdits.

Actualment els investigadors saben que alguns d'aquests llibres van ser profundament modificats abans de veure la llum.

Per aquest motiu, les obres pòstumes acostumen a indicar la participació editorial de Michel Verne.

El seu llegat

L'obra de Jules Verne ha inspirat:

  • exploradors;
  • submarinistes;
  • enginyers;
  • científics;
  • astronautes;
  • escriptors de ciència-ficció.

Més que predir invents concrets, Verne va contribuir a crear una manera nova de pensar el futur.

Va demostrar que la imaginació també pot ser una eina per divulgar la ciència.

Conclusió

Més de cent anys després de la seva mort, Jules Verne continua captivant lectors de totes les edats.

Les seves novel·les ens recorden que la curiositat és el primer pas cap al coneixement i que les grans innovacions sovint neixen primer dins la imaginació d'algú.

Jules Verne no va predir el futur.

Va ensenyar generacions senceres a imaginar-lo.

Bibliografia de Jules Verne

Les obres de Jules Verne

Jules Verne (1828-1905) és considerat un dels pares de la ciència-ficció moderna. Al llarg de mig segle va escriure la sèrie Voyages Extraordinaires, més de seixanta novel·les que combinen aventura, rigor científic i imaginació desbordant. A continuació en trobareu la llista, per ordre de publicació, amb una breu ressenya de cadascuna.

Cinc setmanes en globus (1863)

Primera novel·la de la sèrie Voyages Extraordinaires. Tres exploradors britànics travessen l'Àfrica de banda a banda a bord d'un globus aerostàtic. Viquipèdia (fr)

Viatge al centre de la Terra (1864)

El professor Lidenbrock, el seu nebot Axel i el guia Hans descendeixen per un volcà islandès fins a un món subterrani ple de meravelles prehistòriques. Viquipèdia (ca)

De la Terra a la Lluna (1865)

Els membres del Gun Club de Baltimore construeixen un canó gegant per disparar un projectil tripulat cap a la Lluna. Viquipèdia (ca)

Les aventures del capità Hatteras (1866)

Una expedició britànica intenta arribar al Pol Nord, obsessionada pel misteriós capità Hatteras, que amaga els seus veritables propòsits. Viquipèdia (fr)

Els fills del capità Grant (1867-1868)

Lord Glenarvan i els seus companys creuen mig món seguint el paral·lel 37 a la recerca del capità Grant, naufragat i desaparegut. Viquipèdia (ca)

Vint mil llegües de viatge submarí (1869-1870)

El professor Aronnax és capturat pel capità Nemo i el seu submarí Nautilus, amb qui explora els fons marins de tot el planeta. Viquipèdia (ca)

Al voltant de la Lluna (1870)

Continuació de De la Terra a la Lluna, explica el viatge espacial dels tres protagonistes. Viquipèdia (fr)

Una ciutat flotant (1871)

Relat inspirat en la travessia de l'autor a bord del Great Eastern, el vaixell més gran de l'època, entre Anglaterra i Amèrica. Viquipèdia (fr)

Aventures de tres russos i tres anglesos a l'Àfrica del Sud (1872)

Dos equips científics rivals, un rus i un britànic, mesuren un arc de meridià a l'Àfrica mentre esclata la guerra de Crimea. Viquipèdia (fr)

El país de les pells (1873)

Un grup de la Companyia de la Badia de Hudson estableix un fort a l'extrem nord d'Amèrica, sense saber que està sobre un bloc de gel que es desprèn del continent. Viquipèdia (fr)

La volta al món en vuitanta dies (1873)

Phileas Fogg aposta que pot donar la volta al món en vuitanta dies i emprèn el viatge amb el seu criat Passepartout, perseguit per un detectiu que el creu un lladre. Viquipèdia (ca)

L'illa misteriosa (1874-1875)

Cinc presoners fugits en globus durant la Guerra de Secessió sobreviuen en una illa deserta gràcies a l'enginy i l'ajuda misteriosa del capità Nemo. Viquipèdia (ca)

El Chancellor (1875)

Diari de naufragi: els passatgers d'un vaixell en flames s'enfronten a la fam i la desesperació en un rai a la deriva. Viquipèdia (fr)

Miquel Strogoff (1876)

Un correu del tsar travessa Sibèria en plena revolta tàrtara per portar un missatge vital, malgrat perdre la vista i patir tota mena de perills. Viquipèdia (ca)

Hèctor Servadac (1877)

Un fragment de la Terra, arrencat per un cometa, s'endú un grapat d'humans en un viatge pel sistema solar. Viquipèdia (fr)

Les Índies negres (1877)

En una antiga mina de carbó escocesa converitda en ciutat subterrània, uns miners descobreixen un misteri lligat a fets sobrenaturals aparents. Viquipèdia (fr)

Un capità de quinze anys (1878)

El jove Dick Sand ha d'assumir el comandament d'un vaixell baleiner després de la mort del capità, i acaba enredat en el tràfic d'esclaus a l'Àfrica. Viquipèdia (fr)

Els cinc-cents milions de la Begum (1879)

Dos científics, un de francès i un d'alemany, hereten una fortuna: l'un funda una ciutat model, l'altre una ciutat-fàbrica d'armament per destruir-la. Viquipèdia (fr)

Les tribulacions d'un xinès a la Xina (1879)

Un ric xinès, en creure's arruïnat, contracta algú perquè el mati, però quan recupera la fortuna ha de fugir de tota la Xina per evitar la mort. Viquipèdia (fr)

La casa de vapor (1880)

Una excèntrica caravana formada per dos "elefants" mecànics a vapor travessa l'Índia colonial en plena tensió postcolonial. Viquipèdia (fr)

La Jangada (1881)

Un enginyer navega vuit-cents llegües per l'Amazones en una gran rai per esbrinar la veritat sobre un crim del passat i salvar el seu futur gendre. Viquipèdia (fr)

L'escola dels Robinsons (1882)

Un jove milionari nord-americà és abandonat, sense saber-ho, en una illa "artificial" organitzada pel seu tutor com a prova d'aprenentatge de la supervivència. Viquipèdia (fr)

El raig verd (1882)

Una jove escocesa es proposa contemplar el fenomen òptic del "raig verd" abans de casar-se, en un viatge ple de peripècies per les illes de l'oest d'Escòcia. Viquipèdia (fr)

Kéraban el tossut (1883)

Un comerciant turc, per no pagar un petit peatge del Bòsfor, decideix fer tota la volta al mar Negre per no travessar l'estret. Viquipèdia (fr)

L'estrella del sud (1884)

Un jove enginyer francès de mines de diamants a Sud-àfrica ha de recuperar un enorme diamant robat per guanyar-se la mà de la seva estimada. Viquipèdia (fr)

L'arxipèlag en flames (1884)

En plena guerra d'independència grega, un jove francès rescata una jove esclava i s'enfronta a un temible pirata al mar Egeu. Viquipèdia (fr)

Mathias Sandorf (1885)

Sovint anomenat "el comte de Montecristo de Verne": un noble hongarès traït escapa d'una execució i trama una venjança minuciosa contra els seus traïdors. Viquipèdia (fr)

Un bitllet de loteria (1886)

Ambientada a Noruega: un jove ha de decidir entre l'amor i una expedició científica a l'Àrtic, mentre un bitllet de loteria capgira el seu destí. Viquipèdia (fr)

Robur el Conqueridor (1886)

L'enigmàtic Robur presenta el seu Albatros, una màquina voladora més pesant que l'aire, i hi passeja (segrestats) els membres escèptics d'un club aeronàutic. Viquipèdia (fr)

Nord contra Sud (1887)

Durant la Guerra de Secessió, una família de plantadors de Florida partidària de la Unió s'enfronta als seus veïns esclavistes confederats. Viquipèdia (fr)

El camí de França (1887)

Novel·la ambientada durant la Revolució Francesa: un jove alsacià travessa Europa en guerra per arribar a França i allistar-se a l'exèrcit revolucionari. Viquipèdia (fr)

Dos anys de vacances (1888)

Un grup d'estudiants embarcats en una goleta queda naufragat en una illa deserta i han d'organitzar-se sols durant dos anys, sense adults. Viquipèdia (ca)

Família sense nom (1889)

Ambientada a la revolta canadenca de 1837, segueix un jove que descobreix el passat rebel de la seva família i n'assumeix l'herència. Viquipèdia (fr)

Cap per avall (1889)

Els membres del Gun Club proposen enderrocar l'eix de rotació de la Terra mitjançant una explosió gegant per accedir a jaciments de carbó a l'Àrtic. Viquipèdia (fr)

César Cascabel (1890)

Una família de comediants ambulants travessa l'estret de Bering gelat per tornar de l'Alaska a França passant per Sibèria i Rússia. Viquipèdia (fr)

Mistress Branican (1891)

Una dona busca sense descans el seu marit, desaparegut en un naufragi, fins a organitzar una expedició pròpia per Austràlia. Viquipèdia (fr)

El castell dels Càrpats (1892)

Novel·la d'ambient gòtic a Transilvània: un antic castell en ruïnes sembla habitat per forces sobrenaturals, en realitat obra d'una enginyeria enigmàtica. Viquipèdia (ca)

Claudius Bombarnac (1892)

Un periodista narra, amb to satíric, el seu viatge en el ferrocarril transasiàtic des del mar Càspi fins a Pequín. Viquipèdia (fr)

P'tit-Bonhomme (1893)

Novel·la d'ambient irlandès sobre un nen orfe que, a força de treball i enginy, s'enlaira socialment en la Irlanda rural del segle XIX. Viquipèdia (fr)

Meravelloses aventures de Mestre Antifer (1894)

Un vell mariner bretó persegueix un tresor amagat en una illa la localització de la qual depèn de tres xifres secretes repartides entre diverses persones. Viquipèdia (fr)

L'illa de l'hèlix (1895)

Un quartet de músics francesos visita Standard Island, una illa artificial i mòbil habitada per milionaris nord-americans, la societat de la qual acaba fracturant-se en dues faccions. Viquipèdia (fr)

Davant la bandera (1896)

Un enginyer francès inventa un explosiu devastador i és segrestat per un pirata que en vol l'ús per dominar el món. Viquipèdia (fr)

Clovis Dardentor (1896)

Comèdia d'aventures al nord d'Àfrica: dos joves intenten, sense èxit, salvar la vida a un ric hereu per convertir-se en els seus fills adoptius. Viquipèdia (fr)

L'esfinx dels gels (1897)

Continuació apòcrifa de "Les aventures de Arthur Gordon Pym" d'Edgar Allan Poe: una expedició cerca als mars antàrtics el destí dels supervivents d'aquella novel·la. Viquipèdia (fr)

El superb Orinoco (1898)

Un pare i el seu fill, que fingeix ser un altre noi per poder acompanyar-lo, remunten el riu Orinoco a la recerca del seu naixement geogràfic real. Viquipèdia (fr)

El testament d'un excèntric (1899)

Un milionari organitza, després de mort, una peculiar partida de l'"Oca" a escala real pels estats dels Estats Units, amb una fortuna com a premi. Viquipèdia (fr)

Segona pàtria (1900)

Continuació lliure de L'illa misteriosa de Johann Wyss (el "Robinson suís"): la família Zermatt creix i rep nous naufragats a l'illa. Viquipèdia (fr)

El poble aeri (1901)

Una expedició a l'Àfrica central descobreix una tribu que viu dalt dels arbres i que sembla l'esglaó perdut entre l'home i el ganivet. Viquipèdia (fr)

Les històries de Jean-Marie Cabidoulin (1901)

A bord d'un vaixell baleiner, el vell mariner Cabidoulin explica llegendes de monstres marins que semblen fer-se realitat durant la travessia. Viquipèdia (fr)

Els germans Kip (1902)

Dos germans capitans de vaixell són injustament acusats i condemnats per un assassinat que no van cometre, en una trama sobre la recerca de la veritat. Viquipèdia (fr)

Beques de viatge (1903)

Un grup de joves estudiants d'una escola de les Antilles guanya un premi de viatge i viu tota mena d'aventures i perills en un creuer pel Carib. Viquipèdia (fr)

Un drama a Livònia (1904)

Novel·la d'intriga policíaca ambientada als territoris bàltics de l'Imperi Rus, entorn d'un crim mal resolt anys enrere. Viquipèdia (fr)

L'amo del món (1904)

Continuació de Robur el Conqueridor: l'inventor torna amb un vehicle capaç de moure's per terra, mar, aire i sota l'aigua, amb ambicions de domini absolut. Viquipèdia (fr)

La invasió del mar (1905)

Al Sàhara, un projecte francès d'inundar zones desèrtiques per crear un mar interior topa amb la resistència dels pobles tuaregs. Viquipèdia (fr)

El far de la fi del món (1905, pòstuma)

En un far solitari a l'illa dels Estats, a la Terra del Foc, tres fareners han de fer front a una banda de pirates. Viquipèdia (fr)

El volcà d'or (1906, pòstuma)

Ambientada a la febre de l'or del Klondike, segueix dos cosins canadencs que hereten drets sobre un volcà ple d'or al Yukon. Viquipèdia (fr)

L'agència Thompson and Co. (1907, pòstuma)

Una agència de viatges de baix cost organitza un creuer turístic ple d'incidències per les illes de l'Atlàntic (Açores, Madeira, Canàries). Viquipèdia (fr)

La caça del meteor (1908, pòstuma)

Dos astrònoms rivals descobreixen alhora un meteorit fet d'or pur i competeixen per reclamar-ne la propietat, mentre el meteorit cau cap a la Terra. Viquipèdia (fr)

El pilot del Danubi (1908, pòstuma)

Un pescador serbi participa en una regata pel riu Danubi mentre investiga una sèrie de robatoris misteriosos al llarg del curs del riu. Viquipèdia (fr)

Els nàufrags del Jonathan (1909, pòstuma)

Uns colons naufraguen a Terra del Foc i intenten fundar una societat utòpica sense líders ni propietat, sota la guia d'un home enigmàtic conegut només com "Kaw-djer". Viquipèdia (fr)

El secret de Wilhelm Storitz (1910, pòstuma)

Novel·la fantàstica sobre un científic que ha descobert el secret de la invisibilitat i l'utilitza per venjar-se d'un amor no correspost. Viquipèdia (fr)

Ahir i demà (1910, pòstuma)

Recull de relats curts, entre els quals destaca "L'eterno Adam", una visió apocalíptica i cíclica de la història de la humanitat. Viquipèdia (fr)

L'aventura sorprenent de la missió Barsac (1919, pòstuma)

Última novel·la, molt reelaborada pel seu fill Michel: una missió parlamentària francesa descobreix a l'interior de l'Àfrica una ciutat futurista governada per un tirà científic. Viquipèdia (fr)

Altres obres destacades (fora dels Voyages Extraordinaires)

Cinc setmanes en globus - Poemes i teatre de joventut (1850-1863)

Abans de dedicar-se a la novel·la d'aventures, Verne va escriure diverses comèdies i llibrets d'òpera còmica per a l'escena parisenca, com Les Pailles rompues (1850). Viquipèdia (fr)

Paris al segle XX (escrita ca. 1863, publicada el 1994)

Una novel·la de joventut sorprenent que descriu una societat dominada per la tecnologia, les finances i les comunicacions modernes. Una distòpia tecnològica que anticipa el fax, l'automòbil o l'ordinador. El seu editor la va considerar massa pessimista i va romandre inèdita durant més de cent anys. Viquipèdia (ca)

bibliografia-julio-verne

En total, Jules Verne va publicar 62 novel·les dins de la col·lecció Voyages extraordinaires, a les quals cal afegir diversos volums pòstums editats pel seu fill Michel Verne, així com obres de teatre, assajos, relats i textos de divulgació geogràfica. Aqui teniu també la relació de la seva bibliografia: Anexo. Bibliografía de Julio Verne

Referencies

No us perdeu la segona part d'aquest article que es centre en els seus invents.

Videos

Podcasts

Retrat il·lustrat de Jules Verne envoltat pel submarí Nautilus, una aeronau i un projectil espacial.

Jules Verne va combinar ciència, geografia i aventura per imaginar alguns dels grans viatges del futur.

Il·lustració original del projectil del llibre de la Terra a la lluna

Projectile Trains for the Moon. Il·lustració original del projectil del llibre de la Terra a la lluna. Domini públic.

Etiquetes:

Jules Verne,literatura,ciència-ficció,Voyages extraordinaires,tecnologia,història de la ciència,aventures

codi post: 102ca

Aquest article ha estat elaborat amb la col·laboració d'eines d'intel·ligència artificial. Alguns textos i imatges poden haver estat generats o assistits per IA i posteriorment revisats, corregits i verificats abans de la seva publicació. Més informació.