VIII
Es desperta l’alba,
el mar bressa el gran robí
i agombola els blaus.
Els colors de la tarda
comencen a germinar.
*
Ocells emmirallats a la forja d’un estanyol clapejat. La libèl·lula, perduda dins el murmuri, aboca la solitud del bes dins la malenconia del deliri. No hi ha roselles d’aigua on s’alcen els àlbers, tan sols un ball de papallones presoneres de la mirada. El cicle comença de nou quan l’aigua inunda els camps altra vegada i l’harmonia dels verds i els blaus entona un cant de festa.
FELICITATS!!!!
Moltes gràcies Júlia!!! una abraçada
Moltes felicitats. M’ha agradat aquest esclat de sensacions en uns aiguamolls fets de paraules.
Moltes gràcies, amic paseante.
Ja veus com tinc el blog, a mig fer…aiiisss, ja t’enyorava :) bé, de fet enyoro els brisalls i tot el seu entorn
una abraçada!
Moltíssimes felicitats!!!!
Moltes gràcies Carme!!!
Una abraçada ben gran.