Glops de nit

Benvolguts amics i amigues,
Ens plau compartir amb vosaltres aquest nou esdeveniment de “Glops de nit”

Tenir la sort de que els poemes que l’Anna i jo escrivim siguin:
premiats Menció especial del Premi Marià Manent i 3r Premi de poesia al Perelló
editats per l’Editorial Germania (el podeu adquirir al Quiosc de Premià de Dalt)
cantats per Maria Teresa Martínez Sentís. (enllaç on escoltar-les), per Pol Mallafré i per Miguel Aranda
presentats per Mariona Borràs a Arts i Lletres, Biblioteca Jaume Perich, amb les “Anastàsies” de Badalona i per Carles Duarte a l’Escala amb l’Anna Rispau
fets notícia a la premsa i a “banadotis” (enllaç per veure la notícia)
fotografiats per Ferran Planell i exposats a la biblioteca Jaume Perich i a Badalona
recitats per en Ferran Planell, pel grup de les Anastàsies i al concurs de rapsodes de l’ARC
dansats per Andrea Jiménez a Contrapunt poètic
representats a la Nova Jazz Cava l’octubre de 2013
estimats per tots vosaltres. Gràcies!

i ara, de nou representats! El dia 22 de març a Premià de dalt, per la companyia teatral Cia. Incògnita

Això és una mena de somni que mai hauríem gosat somniar. Gràcies a tothom que ho ha fet possible!!!

Per tant, us escric per convidar-vos a
Espectacle basat en el llibre “Glops de Nit” de l’Anna Rispau i Montse Assens
Organitzat per “Jo Butaca”, dissabte 22 de març de 2014 a les 19h
LLOC: Al teatre de la Societat Cultural Sant Jaume, a Premià de Dalt
Interpretat per: Cia. Incògnita, companyia de poesia teatral

INTÈRPRETS: Mireia Cama, Pau Gómez, Tessa Julià, Jordi Martínez
PIANO i CANÇONS: Núria de Andrés
VEU: Pol Mallafré (escolteu el vídeo promocional)

Us hi esperem!!!
A quatre mans i un sol batec
“Glops de Nit”. Ens endinsarem al món de la poesia que parla d’aquell instant en el que el dia es converteix en nit, que parla dels sentiments, de la vida, de la mort, de la por, de la necessitat d’escriure per expressar les emocions…”

Contrapunt poètic

 

Tots els primer dijous de mes a les 19:00 h:
* 6 de març
Dins els actes en commemoració de la Dona Treballadora: Recital poètic musical.
Poetes de l’ARC (Associació de Relataires en Català): Montse Assens, Glòria
Calafell, Empar Sáez, Mercè Bagaria, Núria López i Montse G Juárez.

L’Aula de Música i Teatre Musical (escola Associada a la UNESCO) inaugura un
nou cicle: Contrapunt poètic. La poesia és el so amb paraules, el ritme en la
mètrica i el sentiment estètic de l’anima. Contrapunt poètic vol ser l’espai dins de
l’imaginari col·lectiu on la poesia, la música, la dansa i la pintura conflueixen en un
mateix espai, tot recordant moments d’explosió creativa com els de Dau al Set o
els del Hot Club en els Salons de Jazz en la postguerra a la Barcelona dels anys
50. En aquest camí ens acompanyaran poetes, escriptors, rapsodes, músics,
pintors i ballarins cada primer dijous de mes per compartir la creativitat del segle
XXI en un espai emblemàtic, de la mà de Marta Pérez i Sierra coordinadora del
cicle.

 

bones festes i feliç 2014

El silenci que s’amaga
rere el compàs sincopat,
ens embolcalla els sentits
amb contrapunts de blaus
confonent cel i mar

La muntanya russa
d’arrauxades escales cromàtiques
a vessar de fuses i semifuses
que orquestren polítics àvids de virtuosisme
s’aturarà en sec
davant el majestuós moviment de la batuta del poble
que amb accent agògic
imposarà la serenor simfònica
a la remor de les tranquil·les
aigües del llac.

BON NADAL 2013

Text, Ferran Planell
Imatge, Montse Assens

Fang a les mans

FANG A LES MANS

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA I POÈTICA SOBRE L’OBRA D’ELISENDA SALA

Elisenda Sala. Ceramista
Marga Cruz. Fotògrafa
Anna Rispau. Poeta
Montse Assens. Poeta

Llisca entre les mans
l’ànima de la terra,
fermesa que dóna forma,
força que transforma el gres
en imatge eterna

Suaument penetra a la pell,
el temps, el fred i els colors.
Giravolten,
com la màgia efímera
que se’ns escapa dels dits
conjugant la vida
dins una empremta de fang.

Gira el torn.
A cada volta ens atansa
el batec del teu pensament.

L’eròtica del tast

Primer premi de poesia del XXVIII Certamen Literari en llengua catalana en el Foment Martinenc

obra: L’eròtica dels tast

autores:  Anna Rispau i Falgàs i Montse Assens

En el fi cristall
es reflecteix la Lluna.
T’esguarda silent.
Brindant, beses la copa
i assaboreixes son fruit.

Tast

Estovalles blanques i llum puntual
copa de peu llarg i boca sensual.
Seducció a les corbes del teu cos.
Comença el tastet quan l’ampolla llisca
entre les mans del sommelier que l’obre.

El suro humit, es descorda breument,
prompte desprèn una flaire envinada.
El vi es desclou dins el gorg del cristall.
Dansa suau, la llum travessa el robí
quan s’inclina el bes intens del color
matisat sobre el nítid blanc del jaç.

Un to violat i roig s’endevina
en agitar la copa novament,
i a contrallum, llàgrimes de mel, plora.

Clou vers l’aroma airejat i és llavors,
quan s’expandeix del vi, l’expressió viva,
que tot en ell es vesteix d’harmonia.

Matís d’aroma envaeix la ment
i un vol de sentiments ens agombola.
Vainilla, gerds, flors i fruiters del camp,
minerals i espècies, olors del bosc,
tots junts comencen el seu joc eròtic,
seguits de fusta, sutge i xocolata.

La copa buida encara ens parla,
seduint-nos amb històries del vers.
El vi en el cos penetra lentament.
Els llavis denoten la calidesa
i un toc precís ens desperta un nou món
a la punta de la llengua encesa.

S’assaboreix el dolç en la besada
i s’endevina un poema immens
quan recorre el vi els nostres sentits.

Tanins amargs i àcids ens regalen
un moment íntim i especial: passió,
“ménage à trois”, sabor, olfacte i vi
es conjuguen en l’escalf de la sang
i una “petite mort” ens envaeix
penetrant ben endins el nostre cos.

8 de juny del 2013

La veu és un silenci escrit en un full blanc, on els mots es reescriuen de nou acomiadant-te. Extraviats dins la teva saviesa es dibuixen els somriures que sempre més ja seran nostres. La llum de l’estel blanc que brilla sobre el mar, encén, amb quatre torxes de foc, el camí que hem fet plegats.

Caminar amb tu ha estat un gest humil vers la victòria, aprendre a estimar la terra restaurant-la, un aleteig constant cap a la llibertat i el bell somriure que tan trobarem a faltar.

La recança de no haver fet prou fuig més enllà de l’esperança, i mentre em pregunto quants més clamaran la lluna sense abastar-la, la teva resposta m’assossega.

Vencerem! Visca la Terra. Visca Catalunya lliure!!!

A la memòria de Josep Maria Xarrié, company de lluita, patriota i sobretot, amic.

8 de juny del 2013

cel ensangonat

Sota un cel roig, el xiuxiueig de la pluja sona com una suau melodia a cau d’orella i els sons s’escampen, un a un, sobre la pell de la tardor. Evanescent es desclou la nit servada a les mans blanes de l’atzur.
*
Cel ensangonat.
El rovell es deixata
bressat per l’atzur.

Del poemari “Glops de nit”
Fotografia de Ferran Planell

Exposició del 4 al 31 d’abril a la biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt

Glops de nit, exposició i poemari

Perfilàvem els somnis adormits
dins la nit dels inconscients.
Sadollàvem el desig il·limitat
de percebre els estels
prop la calma del desert.
A la font dels colors
vam deixar-hi les cabòries,
ofegant-se sota els raigs
d’una lluna delirant.

*

És la natura
efervescent paleta
Amb un bleix màgic.

Glops de nit el podreu trobar a l’editorial Germania

Exposició  Poesia i imatge
a la Biblioteca Jaume Perich de Premià de Dalt
de l’1 al 31 d’abril
Poemes d’Anna Rispau i Montse Assens
Fotografies de Ferran Planell

presentació de “Glops de nit”

Presentació del llibre “Glops de nit”
d’Anna Rispau i Montse Assens
(Menció especial del Premi Marià Manent de Poesia 2011)

a càrrec de:
Mariona Borràs, presidenta d’Arts i Lletres
Montse Assens, coautora
Ferran Planell, rapsode

L’acte tindrà lloc a la Sala de l’Orfeó
Dissabte 9 de febrer a les 19:30 hores

Organitzat per Arts i LLetres.
Societat Cultural Sant Jaume, Riera de Premià, 147. Premià de Dalt

Us hi esperem a tots!!!
Moltes gràcies!!!

*** El llibre el podreu adquirir al mateix lloc de la presentació,
però si no podeu esperar, el trobareu al “QUIOSC de la Fàbrica” de Premià de Dalt,
o bé el podeu encarregar directament a l’Editorial Germania.
Tf. de l’editorial: 962419854
o per mail a: distribucion@germania.es
Preu 10 euros. Les despeses d’enviament són gratuïtes

en blanc i negre

La nit és un desert d’ombres mig buides,
desvetllant-se a la cara dels somnis,
perfilant-se en les paraules del vers,
despullant-se cada nit al teu cos.

La foscor pronuncia el to dels mots
en declarar-se rebel, l’agonia,
i el cos es rendeix al destí ferotge
confessant-se perdut en la foscor.

La nit esdevé un cant de silenci,
una fotografia en blanc i negre
on tan sols s’aprecia la negror.

imatge: Seu Vella de Lleida

el silenci del gest

El silenci del gest es pronuncia
quan l’amor ja és tan sols això,
retrocedir al punt
on el record es confon amb la màgia,
guspira traïdora que encén inútilment
altre cop la flama,
a cops de desig,
a cops de farsa,
a voltes somni,
a voltes, seducció passatgera…
L’amor d’avui és
banal misteri sense condició,
sense esperança de retorn
al món del desig oblidat dins la memòria.

bones festes i feliç 2013

Les tovalles de fil
engalanen la buidor de la llar,
ressaltant aquells brodats,
altres anys amagats sota la vianda.

La padrina farà que no manqui plat a taula,
però, a la cadira no podrà fer seure
als qui no travessaran la porta
en no poder sufragar el llarg viatge.

És la por a la incertesa,
por a conquerir la veritable revolta,
el que esvairà la joia,
emboirant un Nadal més
amb la tristor de la pobresa.

Trenca l’albada
el gest ferit del dia
mentre agonitza
la boira que degota
sinuosa i pàl·lida.

Texts i imatge de ferran planell i montse assens

Què em fa por, i què no

Avui divendres 23 de novembre a les 20:00h al Casino l’Aliança del Poble Nou.

Em sento orgullosa de participar en la candidatura de SI per Barcelona.
#JovotaréSI

De tant en tant escric poesia, però de tant en tant, no.

I avui toca això:

Què em fa por, i què no.

A hores d’ara potser se m’ha ficat la por al cos.

I què em fa por, em pregunto. Doncs, en primer lloc em fa por rendir-me, perquè tot té un límit i quan ja m’han escanyat tant, necessito l’aire que em queda per poder-me reanimar. I com jo, em fa por que es rendeixin molts altres que han dedicat esforços en aquesta batalla.

Em fa por viure el temps d’una generació engalipada que desesperadament s’enlluerna amb el primer venedor de fira que li ven un somni. Em fa por que m’inculquin la por, que em paralitzin el pensament, que m’imposin lleis injustes, que em sotmetin al seu poder a base de multes o de cops de porra. Em fa por que qui mana, estratègicament canviï el reglament de la lluita i la decanti al seu favor.

Em fan por els il·luminats que creuen haver vist la llum, perquè la història és plena de casos similars i l’anàlisi ja no serveix de res per a qui no vol escoltar.

Em fa por no poder posar un plat a taula, arribar a no tenir assistència mèdica, o bé que els meus pares no cobrin la pensió o que els meus fills no puguin optar a una educació digna, o a un treball perquè els diners destinats a aquests recursos ja han estat espoliats, robats o malbaratats  pels nostres governants.

Em fa por la corrupció imparable,  el pactisme anteposat, l’oportunisme indecent, l’oligarquia financera i els polítics subornats.

I el que em fa més por de tot, és viure en el país on passa tot això, a Catalunya.

I què no em fa por? Doncs sincerament, les bajanades que diuen els polítics d’un país veí, perquè sé que són ells qui tenen por de que ens independitzem.

A Catalunya necessitem una regeneració política i democràtica si volem avançar. El meu esforç és i serà per aconseguir-ho.  Si només em queda una bala i aquesta és el meu vot, el tir ha de ser precís i no m’ha de tremolar el pols.

El 25N tinc la Independència a les meves mans!

Jo votaré Solidaritat Catalana per la Independència (SI)

 ”Tot està per fer i tot és possible”, com deia el poeta. Però aviat “tot això serà una altra història” com diu el cantautor, perquè serem independents  i construirem la nostra Catalunya sobre una bona base.

 Visca Catalunya lliure!!!

#JovotaréSI

la nit feréstega

 

Sento el gel del teu cos
impregnat al jaç on dorms.
Els sons es desvirtuen dins l’espai
i el bes robat
a les entranyes de la nit feréstega,
es dilueix entre els somnis,
d’una nit d’estiu qualsevol.

Ja no hi ha empremtes sobre la terra mullada.
L’aigua les hi ha robades al vent.

després de la pluja

Amb picardia pronuncio el teu nom
i amb una bufada lleugera
l’encamino cap a tu.
Seduït,
et trobes rere els dilemes
que encapçalen el prec
del raig de sol que llueix ara.
La calma entona el seu cant de silenci
i l’enigma que es dibuixa al meu entorn,
envolta de boira primerenca
els forats del pensament.
Sobre la cadira buida de la memòria
rauen assegudes
totes les preguntes sense cos.
Un infant innocent les observa.
Ens diu que tu i jo ja sabem les respostes,
però que mai les gosarem dir.

***

de l’1 al 30 d’agost, exposició a la biblioteca Jaume Perich i Escala.Premià de Dalt.
Obres de: Joan Pasqual, Montse Assens i Paulí Josa.

terra

Res desfà el present que empresona la resta del meu infinit. Encerto al pensar que un desfici intencionat malbarata l’entorn on dormo cada vespre.  El somni és fosc, però encara es somni.  Un breu despertar em sedueix amb el seu somriure ampli. L’amor és tan sols uns guspira que es manté encesa, amb precaució, perquè ja no ens cal més foc en aquesta terra que fa temps que viu cremada.
Aquest somriure no em conveç.

codi de joc

Ramatges del passat floreixen de nou com el cant ancestral de les sirenes. Les seves rels tremolen en conèixer la disbauxa i un cel blau acull el fruit d’aquest amor que germina somiejant amb l’horitzó del mar.

Avui al matí pensava que el nostre amor és com un joc de Mecano al qual se li ha perdut unes quantes peces i que cal trobar-les o inventar un joc nou…  Més tard he rebut aquesta sorpresa…

aiguamolls

VIII
Es desperta l’alba,
el mar bressa el gran robí
i agombola els blaus.
Els colors de la tarda
comencen a germinar.
*
Ocells emmirallats a la forja d’un estanyol clapejat. La libèl·lula, perduda dins el murmuri, aboca la solitud del bes dins la malenconia del deliri. No hi ha roselles d’aigua on s’alcen els àlbers, tan sols un ball de papallones presoneres de la mirada. El cicle comença de nou quan l’aigua inunda els camps altra vegada i l’harmonia dels verds i els blaus entona un cant de festa.

***
El dissabte 26 es va fer públic el veredicte del VIIIé certamen de poesia Antoni Ferrer, convocat per l’Associació Ecocultural La Garrofera, de l’Alcúdia de Crespins. Hi resultà guanyador el poemari Aiguamolls, del qual són autores Montse Assens, de Premià de Dalt, i Anna Rispau, de l’Escala.

Un bell racó de nit

Les pluges dels hiverns m’han dut a aquell recer
Josep Palau i Fabre

Els llavis, sota un vel adormit,
besen el bosc on s’endinsa el festeig.
Al rostre que encapçala l’esperit
cau l’hivern cisellant el bàlsam del passat.
L’agonia passa de llarg
i desapareix sota el so blanc dels cascavells.
Un sortilegi renaix entre esbarzers
i en un bell racó de nit,
confinada a l’abisme dels vencedors,
la bellesa d’una flor es torna primavera.
***
del poemari, “al meu amor tardorenc”
que… a poc a poc, full a full, vers a vers… s’adorm en un bell racó de nit.