Sota un cel roig, el xiuxiueig de la pluja sona com una suau melodia a cau d’orella i els sons s’escampen, un a un, sobre la pell de la tardor. Evanescent es desclou la nit servada a les mans blanes de l’atzur.
*
Cel ensangonat.
El rovell es deixata
bressat per l’atzur.
Del poemari “Glops de nit”
Fotografia de Ferran Planell
Exposició del 4 al 31 d’abril a la biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt
Perfilàvem els somnis adormits
dins la nit dels inconscients.
Sadollàvem el desig il·limitat
de percebre els estels
prop la calma del desert.
A la font dels colors
vam deixar-hi les cabòries,
ofegant-se sota els raigs
d’una lluna delirant.
*
És la natura
efervescent paleta
Amb un bleix màgic.
Glops de nit el podreu trobar a l’editorial Germania
Exposició Poesia i imatge
a la Biblioteca Jaume Perich de Premià de Dalt
de l’1 al 31 d’abril
Poemes d’Anna Rispau i Montse Assens
Fotografies de Ferran Planell
a càrrec de:
L’acte tindrà lloc a la Sala de l’Orfeó
Dissabte 9 de febrer a les 19:30 hores
Organitzat per Arts i LLetres.
Societat Cultural Sant Jaume, Riera de Premià, 147. Premià de Dalt
Us hi esperem a tots!!!
Moltes gràcies!!!
*** El llibre el podreu adquirir al mateix lloc de la presentació,
però si no podeu esperar, el trobareu al “QUIOSC de la Fàbrica” de Premià de Dalt,
o bé el podeu encarregar directament a l’Editorial Germania.
Tf. de l’editorial: 962419854
o per mail a: distribucion@germania.es
Preu 10 euros. Les despeses d’enviament són gratuïtes
La nit és un desert d’ombres mig buides,
desvetllant-se a la cara dels somnis,
perfilant-se en les paraules del vers,
despullant-se cada nit al teu cos.
La foscor pronuncia el to dels mots
en declarar-se rebel, l’agonia,
i el cos es rendeix al destí ferotge
confessant-se perdut en la foscor.
La nit esdevé un cant de silenci,
una fotografia en blanc i negre
on tan sols s’aprecia la negror.
imatge: Seu Vella de Lleida
El silenci del gest es pronuncia
quan l’amor ja és tan sols això,
retrocedir al punt
on el record es confon amb la màgia,
guspira traïdora que encén inútilment
altre cop la flama,
a cops de desig,
a cops de farsa,
a voltes somni,
a voltes, seducció passatgera…
L’amor d’avui és
banal misteri sense condició,
sense esperança de retorn
al món del desig oblidat dins la memòria.
Les tovalles de fil
engalanen la buidor de la llar,
ressaltant aquells brodats,
altres anys amagats sota la vianda.
La padrina farà que no manqui plat a taula,
però, a la cadira no podrà fer seure
als qui no travessaran la porta
en no poder sufragar el llarg viatge.
És la por a la incertesa,
por a conquerir la veritable revolta,
el que esvairà la joia,
emboirant un Nadal més
amb la tristor de la pobresa.
Trenca l’albada
el gest ferit del dia
mentre agonitza
la boira que degota
sinuosa i pàl·lida.
Texts i imatge de ferran planell i montse assens
Avui divendres 23 de novembre a les 20:00h al Casino l’Aliança del Poble Nou.
Em sento orgullosa de participar en la candidatura de SI per Barcelona.
#JovotaréSI
De tant en tant escric poesia, però de tant en tant, no.
I avui toca això:
Què em fa por, i què no.
A hores d’ara potser se m’ha ficat la por al cos.
I què em fa por, em pregunto. Doncs, en primer lloc em fa por rendir-me, perquè tot té un límit i quan ja m’han escanyat tant, necessito l’aire que em queda per poder-me reanimar. I com jo, em fa por que es rendeixin molts altres que han dedicat esforços en aquesta batalla.
Em fa por viure el temps d’una generació engalipada que desesperadament s’enlluerna amb el primer venedor de fira que li ven un somni. Em fa por que m’inculquin la por, que em paralitzin el pensament, que m’imposin lleis injustes, que em sotmetin al seu poder a base de multes o de cops de porra. Em fa por que qui mana, estratègicament canviï el reglament de la lluita i la decanti al seu favor.
Em fan por els il·luminats que creuen haver vist la llum, perquè la història és plena de casos similars i l’anàlisi ja no serveix de res per a qui no vol escoltar.
Em fa por no poder posar un plat a taula, arribar a no tenir assistència mèdica, o bé que els meus pares no cobrin la pensió o que els meus fills no puguin optar a una educació digna, o a un treball perquè els diners destinats a aquests recursos ja han estat espoliats, robats o malbaratats pels nostres governants.
Em fa por la corrupció imparable, el pactisme anteposat, l’oportunisme indecent, l’oligarquia financera i els polítics subornats.
I el que em fa més por de tot, és viure en el país on passa tot això, a Catalunya.
I què no em fa por? Doncs sincerament, les bajanades que diuen els polítics d’un país veí, perquè sé que són ells qui tenen por de que ens independitzem.
A Catalunya necessitem una regeneració política i democràtica si volem avançar. El meu esforç és i serà per aconseguir-ho. Si només em queda una bala i aquesta és el meu vot, el tir ha de ser precís i no m’ha de tremolar el pols.
El 25N tinc la Independència a les meves mans!
Jo votaré Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
”Tot està per fer i tot és possible”, com deia el poeta. Però aviat “tot això serà una altra història” com diu el cantautor, perquè serem independents i construirem la nostra Catalunya sobre una bona base.
Visca Catalunya lliure!!!
#JovotaréSI
Sento el gel del teu cos
impregnat al jaç on dorms.
Els sons es desvirtuen dins l’espai
i el bes robat
a les entranyes de la nit feréstega,
es dilueix entre els somnis,
d’una nit d’estiu qualsevol.
Ja no hi ha empremtes sobre la terra mullada.
L’aigua les hi ha robades al vent.
Amb picardia pronuncio el teu nom
i amb una bufada lleugera
l’encamino cap a tu.
Seduït,
et trobes rere els dilemes
que encapçalen el prec
del raig de sol que llueix ara.
La calma entona el seu cant de silenci
i l’enigma que es dibuixa al meu entorn,
envolta de boira primerenca
els forats del pensament.
Sobre la cadira buida de la memòria
rauen assegudes
totes les preguntes sense cos.
Un infant innocent les observa.
Ens diu que tu i jo ja sabem les respostes,
però que mai les gosarem dir.
***
de l’1 al 30 d’agost, exposició a la biblioteca Jaume Perich i Escala.Premià de Dalt.
Obres de: Joan Pasqual, Montse Assens i Paulí Josa.
Res desfà el present que empresona la resta del meu infinit. Encerto al pensar que un desfici intencionat malbarata l’entorn on dormo cada vespre. El somni és fosc, però encara es somni. Un breu despertar em sedueix amb el seu somriure ampli. L’amor és tan sols uns guspira que es manté encesa, amb precaució, perquè ja no ens cal més foc en aquesta terra que fa temps que viu cremada.
Aquest somriure no em conveç.
Ramatges del passat floreixen de nou com el cant ancestral de les sirenes. Les seves rels tremolen en conèixer la disbauxa i un cel blau acull el fruit d’aquest amor que germina somiejant amb l’horitzó del mar.
Avui al matí pensava que el nostre amor és com un joc de Mecano al qual se li ha perdut unes quantes peces i que cal trobar-les o inventar un joc nou… Més tard he rebut aquesta sorpresa…
VIII
Es desperta l’alba,
el mar bressa el gran robí
i agombola els blaus.
Els colors de la tarda
comencen a germinar.
*
Ocells emmirallats a la forja d’un estanyol clapejat. La libèl·lula, perduda dins el murmuri, aboca la solitud del bes dins la malenconia del deliri. No hi ha roselles d’aigua on s’alcen els àlbers, tan sols un ball de papallones presoneres de la mirada. El cicle comença de nou quan l’aigua inunda els camps altra vegada i l’harmonia dels verds i els blaus entona un cant de festa.
Les pluges dels hiverns m’han dut a aquell recer
Josep Palau i Fabre
Els llavis, sota un vel adormit,
besen el bosc on s’endinsa el festeig.
Al rostre que encapçala l’esperit
cau l’hivern cisellant el bàlsam del passat.
L’agonia passa de llarg
i desapareix sota el so blanc dels cascavells.
Un sortilegi renaix entre esbarzers
i en un bell racó de nit,
confinada a l’abisme dels vencedors,
la bellesa d’una flor es torna primavera.
***
del poemari, “al meu amor tardorenc”
que… a poc a poc, full a full, vers a vers… s’adorm en un bell racó de nit.
Servava el crit a l’hemisferi de l’alba desconeguda del teu bes.
Recolzava l’oceà de les paraules a l’empit del desig.
Indagava inútilment pels racons de la teva pell,
cercant l’ombra perduda de la joventut.
I al vespre, en la serenor de la nit
ofegava el plaer en el revers del meu cos.
***
del poemari, “al meu amor tardorenc”
que… a poc a poc, full a full, vers a vers… en faig brisalls.