lxix_exili mental
i quan camí de tenir mitges ciutats noves, buides i desolades, va algú i diu que el que cal per arreglar-ho és fer més trossos de ciutat nous, buits i desolats per dinamitzar la venda indinamitzable;
i el que es proposa per arreglar aquesta merda de país és facilitar la compra d’una segona residència, que és justament allò que ens ha portat al puto pou on ens trobem ara;
i com que el que veritablement ens ha de fer tirar endavant és el primer que rep l’hòstia de la tisorada, fent que tot l’interès d’aprendre l’arquitectura que no és del maó matemàtic desaparegui de l’ensenyança;
i ara que hi ha l’oportunitat d’un possible canvi de cicle de culpables, les eleccions municipals, ningú parla de desfer i només promet fer, callant, obviant i dissimulant;
és quan veig al meu voltant totes aquestes is que sóc incapaç d’entendre, i és quan penso que fa temps que m’hauria d’haver exiliat físicament, més enllà de l’exili mental en el que estic ara.
