arxiu de la categoria 'música'

Guille Milkyway, compulsivament

xerrada / audició de guille milkyway 12.3.2010 /A

+

xliv

la meva mania classificatòria (aquella que em fa tenir-ho tot llistat però no ordenat) em fa guardar tot de petits objectes que contenen minúsculs records, recopilar les entrades a tot tipus d’esdeveniments i fins i tot comprar els cds i els dvds només per tenir-los localitzats. quan tota aquesta malaltia passa als bytes, vull tenir les pel·lícules classificades, la música recopilada i, anant encara més enllà, tenir una infinita biblioteca de música pròpia al disc dur abans que buscar-la a l’immens buit de l’spotify. però tot s’ensorra quan penso que, per molt que classifiqui eternament tot allò que és realment meu, sé que si engegués el mode aleatori de l’iTunes (cosa que no penso fer per precaució), segur que descobriria música nova que no recordo haver recopilat.

Dominique A

Una de les poques veritats absolutes d’aquesta vida és que una persona de bé ha de néixer amb un odi irracional cap als argentins i cap als francesos. L’altra veritat absoluta és que amb el temps aquest odi es va convertint en racional.
Però per molt absolutes que puguin semblar aquestes veritats, sempre hi ha excepcions.
No he trobat l’excepció argentina (dubto fer-ho mai), però en el cas dels francesos, el dissabte a l’Apolo vaig descobrir que qui té l’enorme mèrit de trencar la regla es diu Dominique Ané.
Que fa unes chançons fantàstiques.
Que té un directe espectacular.
I que pot fins i tot començar a arreglar-me el dia.

dominique-a-apolo.jpg

Dominique A – La Musique / foto

* Ara, per ser una mica congruent, jo hauria d’aprendre una mica de francès. I començar a conèixer bé la seva discografia.

xxxiii

de petit, a l’hora del pati hi havia dos ídols musicals generalitzats: en michael jackson i la sabrina boys boys boys. de la segona, per sort, no n’ha transcendit absolutament res més des d’aquell moviment provocatiu de pits, però el petit dels jacksons ha anat molt més enllà d’aquell moonwalk que intentàvem reproduir mentre esmorzàvem.
per coses de la vida i molt temps després, aquest últim any he reviscut i gaudit enormement dels jackson 5 i del mateix michael jackson primerenc. per això mateix, avui me n’adono que tot i que el geni s’havia esgotat ja feia anys, avui s’ha acabat de forjar un mite.

michael-jackson.jpg

there aint no second chance against the thing with forty eyes. you know it’s thriller, thriller night.