A l’ull dret, ell reclama amb nerviosisme la cartera robada, mentre l’altre dissimula amb una tranquil·litat que espanta i que denota estar-ho fent cada cinc minuts.
A l’ull esquerre, ella entra amb un últim salt que la salva de la porta tancada, i es troba cinc euros al terra, just al límit entre l’andana i el vagó.
Mirant amb els dos ulls alhora, la ciutat és capaç del millor i del pitjor.
I de fer-ho a la vegada.
arxiu de la categoria 'exprés'
Heus ací que el conferenciant va marxar al lavabo a mitja presentació.
I no va recordar parar el micròfon inalàmbric al cagar.
La meva vida es divideix en els períodes de temps que queden entre
quan m’han confós amb un empleat de la tenda on estic comprant {
i
} quan em tornen a confondre amb un empleat de la tenda on estic comprant.
i
} quan em tornen a confondre amb un empleat de la tenda on estic comprant.
Així doncs, avui comença una nova era.
Sovint em pregunto què hi fot el món, aquí, tocant la moral.
I és llavors, però no només llavors, quan una veueta encantadora em respon que a la nevera hi tinc cervesa.
